L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Néstor Caicedo

Sector de Treball: defensor de drets humans de les poblacions afrodescendents del nord de l'Equador i la natura.

Lloc: San Javier de Cachaví, Equador.

Per a més informació: frontlinedefenders.org

Obert el termini per a presentar candidatures al XXI Premi Ramon Margalef d'Ecologia

Data i lloc: 19 febrer - 19 març, Espanya

Organitza: Department de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació:

https://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/ActivitatAgenda/20250219-xxi-premi-ramon-margalef

III Cimera Mundial de Ciència, Naturalesa i Salut
Data i lloc: 9 i 10 d'abril del 2025,Barcelona, Espanya

Organitza: Diputació de Barcelona i Forest Therapy Hub

Per a més informació: https://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/ActivitatAgenda/20250409-global-summit-ciencia-natura-salut

Fòrum d'Educació Ambiental 2025: Reserva't la data!
Data i lloc: 28 a 30 de març del 2025, Lleida, Espanya.
Organitza: Societat Catalana d'Educació Ambiental
Per a més informació: https://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/ActivitatAgenda/20250328-forum-scea

Diàlegs: ELS DRETS DE LA NATURA I EL PARADIGMA ECOCÈNTIRC. Situació actual, aprenentatge i reptes al Sud i el Nord Globals.

Data i lloc: 18 febrer - 18 març de 2025, Barcelona, Espanya.

Organitza: IDHC i Observatori DESCA

Per més informació: https://www.idhc.org/es/agenda/dialegs-els-drets-de-la-natura-i-el-paradigma-ecocentric-situacio-actual-aprenentatges-i-reptes-al-sud-i-al-nord-globals

X Tarragona International Environmental Law Colloquium

Data i lloc: 29- 30 maig de 2025, Tarragona, Espanya.
Organitza: CEDAT-URV
Per a més informació: tiecolloquium.com

Internacional

Amb nous plans climàtics els països podrien potenciar el creixement i combatre la pobresa, diuen experts

Enguany, desenes de països que han signat l'Acord de París presentaran nous planes climàtics nacionals, o contribucions determinades a nivell nacional. Segons els experts, si es fan bé, aquests plans no sols podrien frenar els gasos d'efecte d'hivernacle que impulsen el canvi climàtic, sinó que també podrien servir com a models per a reduir la pobresa, millorar la salut humana, reforçar la seguretat alimentaria i ampliar l'accés a l'energia, tot això creant alhora bilions de dòlars en oportunitats d'inversió.

"Quan parlem del canvi climàtic, normalment parlem del que podem perdre a mesura que el planeta s'escalfa", afirma Martin Krause, director de la Divisió de Canvi Climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). "Però hem de parlar més dels beneficis que podem obtenir si abordem el canvi climàtic i que poden canviar la societat". Amb això en ment, aquí es presenten alguns dels majors beneficis de l'acció climàtica, segons els experts. L'acció climàtica pot crear ocupacions i generar oportunitats d'inversió

Foto de pexels.com

La transició a l'energia neta ha estat considerada una de les majors oportunitats de negoci des de la Revolució Industrial. Només en 2024, les inversions en projectes energètics respectuosos con el clima van aconseguir els 2,1 bilions de dòlars, segons Bloomberg, i encara tenen marge per a créixer. Mentrestant, aconseguir emissions netes zero de gases d'efecte d'hivernacle per a 2050 podria impulsar el producte intern brut mundial un 7% més, diu el Fondo Monetari Internacional, i crear 14 milions d'ocupacions en energia neta, segons l'Agència Internacional de l'Energia.

Continuar llegint la notícia completa: https://www.unep.org

Com contrarestar el flagel mortal de la contaminació de l'aire

Un estudi de l'Organització Mundial de la Salut publicat aquesta setmana va concloure que les taxes de càncer estan augmentant entre els no fumadors a nivell mundial, un fet que els investigadors vinculen en part a la contaminació de l'aire.  Va ser l'últim d'una sèrie d'estudis que descriuen els perills dels contaminants transportats per l'aire, que causen uns 8 milions de morts prematures a l'any i costen a l'economia mundial més de 8 bilions de dòlars anuals.

Foto de Pexels

Continuar llegint la notícia completa: Noticias ONU

Unió Europea

Es necessiten mesures decisives per complir els objectius mediambientals, climatològics i de sostenibilitat de la UE.

L'avaluació de la AEMA, que fa un balanç dels avanços cap als objectius establerts en l'anomenat Vuitè Programa d'Acció en Matèria de Medi Ambient (PAM), estableix el marc per a la política mediambiental de la UE fins a 2030.

Els avanços s'avaluen en funció d'un conjunt de 28 indicadors principals i els seus corresponents objectius en àrees que abasten la neutralitat climàtica, una economia eficient en l'ús dels recursos, la reversió de la pèrdua de biodiversitat i la reducció de la contaminació. L'informe va concloure que la UE encara no està en vies de complir molts objectius, amb un progrés limitat en general en comparació amb l'últim informe de 2023.

Foto de pexels.com

Això demostra la necessitat de prendre mesures decisives per a garantir que es puguin complir en 2030 mitjançant la implementació plena de les polítiques en el marc del Pacte Verd Europeu.

Continuar llegint la notícia completa:: https://www.eea.europa.eu

Transport marítim en la UE: s'han produït avenços, però persisteixen els reptes mediambientals i de sostenibilitat.

El transport marítim exerceix un paper crucial en el sosteniment del comerç, el creixement econòmic, la connectivitat i l'accessibilitat, al mateix temps que contribueix a la seguretat energètica i la creació d'ocupació. No obstant això, l'augment de la demanda de transport en el sector marítim comporta impactes ambientals addicionals en l'atmosfera i els ecosistemes marins.
 

Segons l'informe , que ofereix una actualització sobre l'acompliment ambiental del sector i una avaluació dels esforços per a fer-lo més sostenible, s'han aconseguit alguns avanços, però la reducció de les emissions continua sent un desafiament. Activitats com el transport de càrrega, contenidors, pesca comercial, petroliers i creuers, així com les activitats portuàries, continuen contribuint de manera significativa a una àmplia gamma de desafiaments ambientals, i el sector en el seu conjunt representa entre el 3 i el 4% de les emissions totals de diòxid de carboni (CO₂) de la UE.

Foto de pexels.com

Una proporció que ha de disminuir. Mentrestant, les emissions de gas metà (CH4) s'han duplicat almenys entre 2018 i 2023, la qual cosa representa el 26% de les emissions totals de metà del sector en 2022. A part de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la reducció de contaminants atmosfèrics com els òxids de sofre i nitrogen (NOX) continua sent un problema.

El transport marítim també continua contribuint a la contaminació de l'aigua, a través dels vessaments de petroli i les descàrregues d'aigües residuals dels vaixells, així com del soroll submarí. S'estima que les escombraries marines procedents de la pesca i el transport marítim s'ha reduït a la meitat en l'última dècada, però continua sent difícil abordar-la de manera integral. La pèrdua de contenidors, inclosos els que contenen pèl·lets de plàstic, també continua sent una font important de contaminació marina.

Continuar llegint la notícia completa: https://ec.europa.eu

Espanya

Canàries, el gas no és el camí

L'arxipèlag té gran potencial per a produir la seva pròpia energia neta, però diversos projectes amenacen amb continuar cremant combustibles fòssils, ara amb el fals reclam del gas, per a generar electricitat. Malgrat els informes tècnics en contra, empreses i administracions volen que Canàries continuï sent una perillosa i tòxica benzinera. El gas no és el camí per a Canàries

Ahir, des del pont del vaixell Arctic Sunrise, mentre contemplava el port de les Palmes, pensava que, per als peninsulars i en general per a les persones de fora de l'arxipèlag, la imatge de Canàries es redueix a un paradís tropical banyat per les aigües de l'Atlàntic. Potser anys de publicitat turística han fet mossa en la consciència col·lectiva, generant una sort d'idealització d'un territori on passen moltes més coses que el turisme de sol i platja

Foto de pexels.com

En l'aspecte energètic, una cosa que sorprèn és que, malgrat que Canàries és també un paradís renovable, amb un enorme potencial de sol, vent i geotèrmica, les illes estan plenes de xemeneies que cremen petroli per a produir electricitat.

Continuar llegint la notícia completa: es.greenpeace.org

l MITECO impulsa la creació de la Plataforma Nacional de la Coalició europea pel Finançament de l'Eficiència Energètica

L'estalvi obtingut equival al consum elèctric mensual de la Comunitat de Madrid i a l'1% de les emissions industrials de CO2 Aquesta Plataforma -la creació de la qual està emmarcada en la declaració conjunta signada al desembre de 2023 per la Comissió Europea i els Estats Membre, durant la presidència de torn d'Espanya- busca afavorir el finançament de les millores d'eficiència energètica, establint un mecanisme de cooperació que permeti coordinar els treballs entre les parts interessades i impulsar la creació d'un entorn propici per a les inversions en eficiència energètica, fomentant el paper principal del sector públic. Continuar llegint la notícia completa: Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

Foto de de pexels.com

Contraxapat tacat de sang: Espanya, segon destí de la UE de fusta il·legal russa

Avui, Earthsight, en col·laboració amb Ecologistes en Acció i Mighty Earth, ha enviat una comunicació a les autoritats espanyoles exigint que s'investigui tota la fusta contraxapada de bedoll que entra al país i que es posi fi a aquest comerç tacat de sang.
 

La recerca 'Bedoll tacat de sang: exposant el vincle entre el seu comerç a la UE i el conflicte rus', realitzada per l'organització britànica Earthsight, revela que almenys 1.020 contenidors de contraxapat de bedoll rus han arribat a Espanya, eludint les sancions de la UE efectives des de juliol de 2022 després de la invasió d'Ucraïna. Espanya és el segon major destí d'aquesta fusta il·legal, només per darrere de Polònia.

Foto de pexels.com

Les importacions espanyoles procedents de la Xina, en particular, van créixer sospitosament des de la invasió, passant de menys de 500.000 euros (en valor al detall al febrer de 2022) a més de 6 milions d'euros a l'octubre de 2024.

Continuar llegint la notícia completa: ecoticias.com

Catalunya

Surten al mercat les primeres peces de roba amb fil reciclat obtingudes, dissenyades i confeccionades íntegrament a Catalunya.

Catalunya ha fet un pas endavant en la integració del reciclatge tèxtil a la indústria de la moda amb la consolidació de l'última fase del projecte RETEXCAT, que ha permès transformar residus tèxtils recollits als contenidors de roba en un producte comercial, en un procés desenvolupat íntegrament a Catalunya. Concretament, la fibra reciclada s'ha incorporat en dos models -jaquetes i pantalons curts- de la línia infantil Mango Kids.

RETEXCAT és una iniciativa pionera que pretén industrialitzar el reciclatge tèxtil postconsum, establint un procés estandarditzat i eficient per transformar residus tèxtils en matèria primera secundària de qualitat. L'objectiu és garantir un flux continu de materials reciclats que permeti la producció de noves peces de roba, demostrant que la circularitat en la indústria tèxtil és no només viable, sinó imprescindible per a un model més sostenible i de proximitat.

Foto de pexels.com

Per fabricar les peces s'ha seguit un procés de transformació del residu tèxtil en un producte de qualitat, gràcies a la col·laboració de diverses entitats. La primera fase va començar amb la recollida de 30.290 kg de roba usada de contenidors de carrer, per part de Solidança, dels quals gairebé la meitat es van destinar al reciclatge. Coleo va gestionar 13.835 kg d'aquests residus i en va seleccionar els teixits no reutilitzables més adequats fins a obtenir 1.215 kg de material net.

Continuar llegint la notícia completa: Nota de premsa. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

Reestructuració de l'equipació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

Destaquen les noves mesures de partícules PM2.5 a la xarxa automàtica en els municipis de Cubelles, Begur, Bellver de Cerdanya, Granollers, Mataró, Sant Celoni, Sant Esteve de la Sarga, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda. S'ha implementat una reestructuració de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) amb l'objectiu de consolidar la vigilància i control dels contaminants i aplicar una gestió i optimització eficient dels recursos, d'acord amb l'actual marc normatiu sobre l'avaluació i la gestió de la qualitat de l'aire ambient. Continuar llegint la notícia completa: Nota de premsa. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

Foto de pexels.com

CEDAT

El grup d'investigació TCS contribueix als resultats de la URV al rànquing d'impacte Times Higher Education

La Universitat Rovira i Virgili ha obtingut una posició significativa al Rànquing d'Impacte de Times Higher Education 2024, destacant especialment en les categories d'impacte global d'igualtat de gènere (47a posició) i acció climàtica (65a posició).

Aquests resultats reflecteixen els esforços per promoure la inclusió i la sostenibilitat, valors centrals en la recerca del grup Territori, Ciutadania i Sostenibilitat (TCS) del Departament de Dret Públic. Aquesta classificació forma part de l'Impact Rankings de Times Higher Education, un sistema que mesura l'impacte social i ambiental de les universitats d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Foto CEDAT

Els Impact Rankings reconeixen el compromís de la URV per avançar en la consecució d'objectius globals com la igualtat de gènere i la sostenibilitat, i posen de manifest el paper destacat de les línies de recerca en les que contribueix el grup TCS. La recerca en aquests àmbits no només genera coneixement, sinó que també té un impacte directe en la millora de les condicions socials i ambientals, des d'un punt de vista legal i de les polítiques públiques.

Aquests resultats també subratllen el lideratge de la URV en temes de sostenibilitat i igualtat de gènere a nivell nacional. En igualtat de gènere, la URV ocupa la primera posició entre les universitats espanyoles i catalanes. Pel que fa a l'acció climàtica, és la cinquena universitat espanyola i la tercera catalana.

Continuar llegint la notícia completa: Universitat Rovira i Virgili

Primer període de preinscripció del Màster universitari en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Places limitades

El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de la URV (CEDAT) anuncia el primer període de preinscripció del Màster universitari en Dret Ambiental de la URV, que finalitzarà el dilluns 15 d'abril. En cas de quedar places vacants, s' iniciarà una segona ronda de preinscripcions que conclourà el 30 de maig.

	El Màster universitari en Dret Ambiental es planteja com a objectiu proporcionar coneixements tant de caràcter fonamental com específic en dret del medi ambient, amb consideració particular a les diverses branques sectorials, complementat amb un conjunt de matèries no jurídiques relacionades amb aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient.
Foto de Pexels

El Màster universitari en Dret Ambiental es planteja com a objectiu proporcionar coneixements tant de caràcter fonamental com específic en dret del medi ambient, amb consideració particular a les diverses branques sectorials, complementat amb un conjunt de matèries no jurídiques relacionades amb aspectes tècnics, geogràfics, econòmics i de gestió empresarial del medi ambient.

És possible estudiar de manera simultània el Màster en Dret Ambiental i el Màster en Advocacia i Procura amb un pla d' estudis específic i reconeixement de crèdits entre ambdues titulacions.

Más información en la página web oficial del Máster: urv.cat

Unió Europea

Reglament (UE) 2025/351 de la Comissió, de 21 de febrer de 2025, pel que es modifica el Reglament (UE) n.10/2011, sobre materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb aliments, es modifica el Reglament (UE) 2022/1616, relatiu als materials i objectes de plàstic reciclats destinats a entrar en contacte amb aliments i pel que es deroga el Reglament (CE) n.o 282/2008, i es modifica el Reglament (CE) n.o 2023/2006, sobre bones pràctiques de fabricació de materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments, en el que respecta al plàstic reciclat i altres qüestions relacionades amb el control de qualitat i la fabricació de materials i objectes de plàstic destinats a entrar en contacte amb aliments.

Per a més informació: europa.eu

Decisió d'Execució (UE) 2025/322 de la Comissió, de 18 de febrer de 2025, que modifica la Decisió d'Execució (UE) 2016/2323, per la qual s'estableix la llista europea d'instal·lacions de reciclatge de vaixells conformement al Reglament (UE) n.o 1257/2013 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al reciclatge de vaixells

Per a més informació: europa.eu

Espanya

Ordre TED/197/2025, de 26 de febrer, per la qual s'estableixen les obligacions d'estalvi energètic, el compliment mitjançant Certificats d'Estalvi Energètic i l'aportació mínima al Fons Nacional d'Eficiència Energètica per a l'any 2025.

Per a més informació:  boe.es

Resolució de 24 de febrer de 2025, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, per la qual es formula informe d'impacte ambiental del «Projecte constructiu de l'embassament de seguretat per a reserva d'aigua en la zona de la ETAP de Letur (AB/*Letur)».

Per a més informació: boe.es

Resolució de 26 de febrer de 2025, de la Confederació Hidrogràfica del Cantàbric, O.A., per la qual es publica el Conveni amb l'Ajuntament de Laviana, per al desenvolupament d'actuacions de conservació i manteniment de llits de domini públic hidràulic.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

DECRET LLEI 12/2024, de 23 de desembre, pel qual es modifica l'article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.

Per a més informació:   dogc.gencat.cat

Llei 1/2025, de 8 de gener, del Fons Agrari i Ramader

Per a més informació: dogc.gencat.cat

Unió Europea

Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 21 de gener de 2025. Land Niedersachsen contra Conti 11. Container Schiffahrts-GmbH & Co. KG MS MSC Flaminia. Petició de decisió prejudicial plantejada per l'Oberlandesgericht München. Procediment prejudicial - Medi ambient - Trasllat de residus - Directiva 2006/12/CE - Directiva 2008/98/CE - Concepte de "residus" - Conveni de Basilea sobre el Control dels Moviments Transfronterers de les Deixalles Perilloses i la seva Eliminació - Article 1, apartat 4 - Reglament (CE) nº 1013/2006 - Residus subjectes al procediment de notificació i autorització prèvies per escrit - Trasllat de residus dins la Unió Europea - Article 1, apartat 3, lletra b) - Validesa - Interpretació conforme amb el Conveni de Basilea - Residus generats a bord d'un vaixell després d'una avaria en alta mar - Concepte de "descàrrega de residus" - Descàrrega parcial de residus en un port segur. Assumpte C-188/23.

Font: curia.europa.eu

Espanya

STS 664/2025 - ECLI:ÉS:TS: 2025:664 Impost autonòmic sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial.

Font: CENDOJ

Manuel Planelles (2025). 20 empreses emeteixen elles soles més del 40% de tot el CO2 que expulsa el sector fòsil mundial.

Desai, B. H. (2025). Awaiting Wisdom of the World Court: Obligations of States in Respect of Climate Change - Green Diplomacy

BORRÀS-PENTINAT, Susana (2025). Promises of climate litigation for climate justice

MEDICI-COLOMBO, Gastón (2025). Climate Change-Related Obligations under the Inter-American Human Rights System: A prospective mapping

Di Giura, Lucia (2024) La contaminación acústica marina como delito ambiental. Quadern de Dret Ambiental (Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona.)