L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Alioune Badara Gueye

Sector de Treball: Líder social i defensor del drets ambientals

Lloc: Senegal, Àfrica.

Per a més informació: frontlinedefenders.org

Lliçons climàtiques. Lliçons apreses a Espanya i França

Data i lloc: 17 de desembre del 2024, Tarragona, Espanya

Organitza: Fundación Carlos de Amberes y Asociación Diálogo

Per a més informació: https://www.fcamberes.org/es/emergencias-climaticas:-lecciones-aprendidas-en-espana-y-en-francia

El XIII Congrés de l'AEC: Canvi Climàtic i Societat: de la Ciència Bàsica als Serveis Climàtics

Data i lloc: 22 al 24 de gener del 2025, Madrid, Espanya 

Organitza: Universidad Complutense de Madrid. AEMET

Per a més informació:https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/formacion-ambiental/congresos/xiii-congreso-de-la-aec--cambio-climatico-y-sociedad--de-la-cien.html

II Jornades de Medi ambient: Deu anys de l'Acord de París

Data i lloc: 27 al 29 de gener del 2025, Burgos , Espanya

Organitza: Universidad Isabel I

Per a més informació: https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/formacion-ambiental/congresos/ii-jornadas-de-medioambiente--diez-anos-del-acuerdo-de-paris.html

Seminari "Instruments jurídics internacionals per a la governança del turisme sostenible": anomenada a comunicacions
Data i lloc: 7 de març del 2025,Barcelona, Espanya

Organitza: Universitat de Barcelona

Per a més informació: https://www.aepdiri.org/index.php/actividades-aepdiri/actividades-de-los-miembros/2415-seminario-instrumentos-juridicos-internacionales-para-la-gobernanza-del-turismo-sostenible-llamada-a-comunicaciones

Internacional

La COP29 conclou amb un acord de 300.000 milions de dòlars anuals per als països en desenvolupament

Els països en desenvolupament, que havien sol·licitat més d'un billó de dòlars d'ajuda, assenyalen que no proporciona el suport fonamental que necessiten per afrontar amb eficiència la crisi climàtica. Tot i que esperava un resultat "més ambiciós", el titular de l'ONU fa una crida als governs perquè ho considerin com una base i construeixin sobre ella.

Les negociacions de les Nacions Unides sobre el clima van concloure aquest diumenge a Bakú amb el compromís dels països desenvolupats d'invertir almenys 300.000 milions de dòlars a l'any en la lluita mundial contra el canvi climàtic. Els països en desenvolupament, que havien sol·licitat més d'un billó de dòlars d'ajuda, van qualificar l'acord d'"insult" i van afirmar que no proporciona el suport fonamental que necessiten per afrontar amb eficàcia la crisi.

Foto de pexels.com

També es van acordar les normes per a un mercat mundial del carboni recolzat per l'ONU. Aquest mercat facilitarà el comerç de crèdits de carboni, incentivant els països perquè redueixin les seves emissions i inverteixin en projectes respectuosos amb el clima.

Continuar llegint la notícia completa: news.un.org

COP29: Les dones de l'Àfrica subsahariana dediquen 200 milions d'hores al dia a buscar aigua

L'agència d'igualtat adverteix a Bakú que el canvi climàtic augmenta significativament la feina de cures no remunerada realitzada per dones i nenes i el risc de patir inseguretat alimentària. L'organisme defensa polítiques climàtiques que incloguin la qüestió de gènere.

"Les dones i les nenes de l'Àfrica subsahariana dediquen 200 milions d'hores [diàries] només a buscar aigua", va declarar aquest dijous la responsable d'Empoderament Econòmic i de la Divisió d'Economia d'ONU Dones en una entrevista amb Notícies ONU, a Bakú, a poques hores que la COP29 arribi a la seva fi.
	Foto de pexels.com

Jemimah Njuki va dir que, per posar-ho en context, això equival a les hores de treball diàries de tota la força laboral del Regne Unit.

A més, va indicar que les dones i les nenes tenen més probabilitats d'enfrontar-se a la inseguretat alimentària com a conseqüència del canvi climàtic.

Continuar llegint la notícia completa: news.un.org

El canvi climàtic a la Cort Internacional: el major cas mai presentat davant d'un tribunal mundial

Vanuatu, un petit estat insular del Pacífic, va iniciar un llarg camí que ha portat a plantejar que el tribunal es pronunciï sobre l'aplicació del dret internacional en qüestions de canvi climàtic. Tot i que la seva sentència no serà vinculant, marcarà sens dubte totes les relacions legals dels Estats sobre el escalfament global en el futur.

	El canvi climàtic ha arribat a la justícia de la mà de l'Assemblea General, que va demanar a la Cort Internacional de Justícia una opinió consultiva perquè s'aclareixin quines són les obligacions jurídiques dels Estats pel que fa al escalfament global en virtut del dret internacional, així com les conseqüències del seu incompliment.
Foto de pexels.com

Les audiències sobre el canvi climàtic, que estan previstes del 2 al 13 de desembre a Haia (Països Baixos), on té la seva seu la Cort, generaran un nombre rècord de declaracions orals dels Estats, el que convertirà aquest procés en el major cas presentat davant d'un tribunal de rang internacional.

Continuar llegint la notícia completa: news.un.org

Unió Europea

La bioeconomia de la UE avança, però té dificultats en matèria de sostenibilitat i acció davant el canvi climàtic

Tot i que les tendències de la bioeconomia de la UE mostren avanços cap als objectius de l'Estratègia de Bioeconomia de la UE, la protecció del medi ambient i l'adaptació i mitigació del canvi climàtic segueixen sent una preocupació, segons la investigació.

Un estudi del JRC traça el progrés cap als cinc objectius de l'Estratègia de Bioeconomia de la UE. Detecta millores notables en la garantia de la seguretat alimentària i nutricional, la reducció de la dependència de recursos no renovables mitjançant la seva substitució per fonts d'origen biològic, el reforç de la competitivitat europea i la creació d'ocupació. Tot i això, persisteixen els reptes en la gestió sostenible dels recursos naturals i en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Continuar llegint la notícia completa: environment.ec.europa.eu

Foto de pixabay.com

Una nova investigació del JRC ajuda a desemmascarar el frau alimentari

Les pràctiques fraudulentes en la producció d'aliments són una preocupació important tant per als consumidors com per als productors. S'han observat casos de frau alimentari, com adulteracions, etiquetats incorrectes i millores no aprovades o no declarades en els productes, en diversos productes alimentaris.

	El JRC ha desenvolupat nous mètodes de laboratori per detectar l'adulteració en sis espècies i herbes d'ús comú. A més, el JRC ha creat dos nous materials de referència certificats per ajudar a detectar si s'ha substituït el peix, per exemple, per un peix de menor valor. Continuar llegint la notícia completa: environment.ec.europa.eu
Foto de pexels.com

Espanya

El MITECO inicia el 21 de novembre la primera obra del MAPMM per a la recuperació de la Serra Minera de Cartagena i La Unió

El Govern d'Espanya té previst destinar 110,8 milions d'euros per al remei de dipòsits abandonats i la restauració hidrològic-forestal del seu entorn. La superfície total d'actuació arribaria a les 700 hectàrees

	El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través de la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació (DGBBD), iniciarà el 21 de novembre un dels projectes emblemàtics del Marc d'Actuacions Prioritàries per a Recuperar el Mar Menor (MAPMM), com és la recuperació ambiental de la Serra Minera de Cartagena i La Unió.
Foto de pexels.com

Concretament, la DGBBD començarà amb les actuacions de restauració d'emplaçaments miners perillosos abandonats i de restauració de zones afectades per la mineria a la zona d'influència del Mar Menor, previstes en el MAPMM, amb una inversió global prevista que arriba als 110,8 milions d'euros, destinats a la recuperació d'unes 700 hectàrees a la Serra Minera.

Continuar llegint la notícia completa: miteco.gob.es

Sobre el "potencial d'efecte hivernacle" de l'hidrogen

L'hidrogen pot ser un mitjà eficaç per gestionar les energies renovables i descarbonitzar sectors difícils d'electrificar com són les indústries i els transports pesats; però també pot causar un 'efecte hivernacle indirecte' pel seu influència, sobretot, sobre el cicle del metà. Fernando Gutiérrez, professor honorífic, i el catedràtic Julio Amador, ambdós de la Universitat Politècnica de Madrid, publiquen en exclusiva a Energías Renovables aquest article en què mostren que el potencial d'efecte hivernacle de l'hidrogen seria de l'ordre d'1/3 en termes massius respecte al metà, però només aproximadament 1/100 en termes d'energia equivalents si es compten també les emissions de CO2; per la qual cosa la seva contribució a aquest efecte resulta petita, sense restar importància a limitar també les fugides d'hidrogen per aconseguir la neutralitat climàtica.

L'hidrogen (H2) és un nou vector energètic facilitador de les energies renovables variables (ERV) de gran interès en l'actualitat. Les ERV (principalment solar i eòlica) posseeixen indubtables avantatges ambientals, econòmiques i d'independència de recursos, que cal compaginar amb els seus inconvenients (variabilitat, dispersió i costos de gestió) i fan necessari introduir solucions tant en el costat de la gestió de la demanda (flexibilitat), com de les xarxes elèctriques (interconnexions) i de l'emmagatzematge, que és l'opció més robusta des d'un punt de vista operatiu.

Foto de pixabay.com

Així, es pot emmagatzemar l'energia a curt termini en bateries, també per bombeig hidràulic (que requereix llocs geogràfics adequats) o en forma d'H2 i derivats (a gran escala a llarg termini), com a mètodes principals; per la seva versatilitat de producció i usos, eficiència energètica en moltes aplicacions i densitat com a combustible, l'H2 pot ser un mitjà molt eficaç per gestionar les ERV i descarbonitzar sectors difícils d'electrificar com són les indústries i els transports pesats.

Continuar llegint la notícia completa: energias-renovables.com

Els aiguamolls seminaturals promoguts pel MITECO en l'àmbit del Mar Menor ja compten amb una declaració ambiental favorable

Aquests projectes estan inclosos al Cinturó Verd perifèric de la llacuna, dotat amb 52 milions d'euros de pressupost. La Direcció General d'Avaluació i Qualitat Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha emès la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del conjunt d'aiguamolls seminaturals del Cinturó Verd.

Inclosos en el Marc d'Actuacions Prioritàries per a Recuperar el Mar Menor (MAPMM), dissenyat per retenir i eliminar els nutrients abans que arribin a la llacuna. Els objectius d'aquesta actuació, la DIA de la qual és favorable, amb efectes jurídics des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), són eliminar les afeccions directes i buscar un efecte "tampon" o amortidor d'impactes sobre el Mar Menor, així com la naturalització de l'entorn immediat de la llacuna

Foto de pexels.com

Continuar llegint la notícia completa: miteco.gob.es

Catalunya

Els governs autonòmics incompleixen la llei en matèria d'infraestructura verda i biodiversitat

Ecologistes en Acció ha presentat davant les 17 comunitats autònomes una reclamació contra la inactivitat dels governs autonòmics, on ha exigit que adoptin amb caràcter immediat i urgent les estratègies autonòmiques d'infraestructura verda i de la connectivitat i restauració ecològiques, pendents des de fa temps i sense que les autoritats regionals hagin mostrat cap interès.

L'organització ecologista adverteix a més que no descarta plantejar els procediments judicials pertinents en cas que aquestes reclamacions no siguin ateses en temps i forma L'article 15 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, preveu l'elaboració d'una Estratègia Estatal d'Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològiques de manera conjunta per l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes, com a document de planificació estratègica que reguli la implantació i el desenvolupament de la Infraestructura Verda a Espanya.

Foto de pixabay.com

Continuar llegint la notícia completa: ecologistasenaccion.org

Paneque: "La variant d'Anglès generarà noves oportunitats en mobilitat sostenible i millora urbana"

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha posat en valor els beneficis en fluïdesa, seguretat, sostenibilitat de la mobilitat i millora urbana que suposarà la nova variant d'Anglès, que el Departament ha posat en servei avui. Aquesta infraestructura, una de les actuacions més importants del Govern a les comarques gironines amb una inversió de 30,7 MEUR, connecta la C-63 i l'N-141e i permet evitar el trànsit de pas per l'interior del nucli urbà, de manera que la nova variant permetrà alleugerir de trànsit la travessera d'Anglès.

	Paral·lelament, aquesta actuació, "contribueix a una mobilitat més sostenible" i suposa "un pas més en benefici del medi ambient", atès que "millora la qualitat de l'aire, crea una zona de baixes emissions al municipi, minimitza l'impacte del CO2 i també permet guanyar espai verd al poble", ha posat de relleu Paneque.
Foto de pexels.com

D'altra banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha remarcat que amb la nova variant "posem un gra de sorra a animar l'economia i guanyar qualitat urbana"; en aquest sentit, "millora l'accessibilitat dels veïns i del teixit econòmic i genera oportunitats".

Continuar llegint la notícia completa: territori.gencat.cat

CEDAT

X Tarragona International Environmental Law Colloquium: "Crida a comunicacions"

Durant els dies 29 i 30 de maig de 2025 es celebrarà el X Tarragona International Environmental Law Colloquium, dirigit per Antonio Pigrau. Fins al 20 de gener està obert el termini per a la presentació de propostes de comunicació. Foto de tiecolloquium.com

El CEDAT publica un informe sobre l'impacte socioambiental de la indústria dels creuers

El passat mes d'octubre, la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV va acollir la xerrada "Els impactes socioambientals dels creuers. Com ens afecten a Tarragona?" organitzada pel Centre d'Estudis en Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), Stop Creuers TGN Veïnat pel decreixement turístic i CICRA Justícia Ambiental. L'objectiu d'aquesta jornada era reflexionar sobre els impactes dels creuers en el mar Mediterrani i, especialment a la ciutat de Tarragona, que s'està erigint com a nou hub de creuers a Catalunya.

El punt de partida de la xerrada fou la presentació de l'informe tècnic "L'impacte dels creuers als oceans: crisi climàtica i vulneració de drets" elaborat per la Dra. Marta Abegon Novella, la Dra. Carmen Montero Ferrer i el Dr. Alexandre Moreno Urpí. Dit informe fou elaborat en el marc del projecte de recerca entre RUIDO Photo i el CEDAT

L'informe assenyala la indústria dels creuers com una de les més contaminants del transport marítim. A partir de l'anàlisi de dades i d'investigacions científiques, es conclou que les activitats ordinàries dels creuers tenen un fort impacte en el medi marí, doncs els mecanismes de neteja de les aigües residuals (black waters, grey wáter i aigües de llast les quals es poden barrejar amb els olis de la maquinària) és insuficient; el volum de despesa energètica, la contaminació lumínica i acústica, el malbaratament del menjar...

Foto de pixabay.com

Tot això s'ha de sumar a l'elevada contaminació atmosfèrica: segons l'ONG Transport & Environment, l'any 2022 els creuers a Europa van emetre més òxid de sofre (SOx) que un bilió de cotxes. És a dir, van contaminar 4,4 vegades més que tots els cotxes del continent.

Per últim, l'informe destaca que la indústria dels creuers també té un fort impacte negatiu en les persones, ja sigui per les condicions de treball de les persones a bord del creuer o per com es gestiona el turisme massiu a les ciutats portuàries. Aquest és el cas de Tarragona, que durant la temporada de creuers veu com aquesta petita ciutat ha d'absorbir la presència d'un elevat nombre de creueristes en zones ja tensionades com la Part Alta, pateix dificultats en el transport arran dels autocars que traslladen els creueiriustes des del port a les zones turístiques; la pujada de preus, les barreres idiomàtiques i el trencament de l'ecosistema local per adaptar-lo a les necessitats dels turistes.

El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), juntament amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, convoquen la X edició del Premi Josep Miquel Prats Canut a la millor tesi doctoral en Dret ambiental 2024.

La finalitat de la present convocatòria és distingir i premiar els autors i autores que presentin la millor Tesi Doctoral defensada a qualsevol universitat espanyola durant el curs acadèmic 2023-2024, per la seva contribució a la generació de coneixement en la disciplina del Dret ambiental, des de la perspectiva d'anàlisi de l'ordenament jurídic internacional, europeu, espanyol, autonòmic i/o local.

En aquesta desena edició, el Premi compta amb dues modalitats: la modalitat 1, per a les tesis doctorals ja publicades o acceptades per a la seva publicació en el moment de tancar el termini de presentació de sol·licituds; i la modalitat 2, per a les tesis doctorals no publicades ni acceptades per a la seva publicació en el moment de tancar el termini de presentació de sol·licituds i que no tinguin compromesa la seva publicació amb cap editorial abans d'adoptar-se la decisió sobre l'atorgament del Premi.

Continuar llegint la notícia completa: cedat.urv.cat

Unió Europea

Directiva (UE) 2024/2881 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2024, relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa (versió refosa).

Per a més informació: eur-lex.europa.eu

Reglament (UE) 2024/1735 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s'estableix un marc de mesures per reforçar l'ecosistema europeu de fabricació de tecnologies de zero emissions netes i es modifica el Reglament (UE) 2018/1724 (Text pertinent a efectes de l'EEE).

Per a més informació: eur-lex.europa.eu

Espanya

Reial decret 1176/2024, de 28 de novembre, pel qual es regula la concessió directa d'una subvenció al Consorci de Transports de Biscaia per a la sostenibilitat del transport públic col·lectiu urbà i interurbà.

Per a més informació:   boe.es

Reial decret llei 8/2024, de 28 de novembre, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en el marc del Pla de resposta immediata, reconstrucció i rellançament davant dels danys causats per la Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) en diferents municipis entre el 28 d'octubre i el 4 de novembre de 2024.

Per a més informació: boe.es

Catalunya

RESOLUCIÓ TER/4244/2024, de 23 de novembre, de la Direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua, per la qual s'aprova l'Inventari de sistemes públics de sanejament que han d'elaborar plans integrals de gestió dels sistemes de sanejament (PIGSS).

Per a més informació:   dogc.gencat.cat

RESOLUCIÓ ARP/4247/2024, de 26 de novembre, per la qual es declaren els crèdits efectivament disponibles per a les ajudes a les comunitats de regants afectades per la sequera durant l'any 2023 convocades mitjançant la Resolució ARP/3365/2024, de 17 de setembre (ref. BDNS 785998).

Per a més informació:   dogc.gencat.cat

Unió Europea

Assumpte C-268/23: Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Novena) de 4 d'octubre de 2024 - Comissió Europea / República Francesa (Incompliment d'Estat - Medi ambient - Directiva 91/271/CEE - Tractament de les aigües residuals urbanes - Article 4 - Obligació de vetllar pel tractament secundari o un procés equivalent de les aigües residuals urbanes que entren en els sistemes col·lectors - Article 5 - Zones sensibles - Article 10 - Obligació de vetllar perquè les instal·lacions de tractament siguin dissenyades, construïdes, utilitzades i mantingudes de manera que tinguin un rendiment suficient - Article 15 - Obligació de control - Annex I, lletres B i D - Control dels vessaments procedents de les instal·lacions de tractament).

Font: eur-lex.europa.eu

Espanya

Sentència del Tribunal Constitucional de 20 de novembre, per la qual es desestima el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8583-2022, interposat per cinquanta-dos diputats del Grup Parlamentari Vox del Congrés dels Diputats, contra la totalitat de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca, i contra els arts. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i les disposicions derogatòries única i final segona. Ha estat ponent la magistrada doña María Luisa Segoviano Astaburuaga.

Font: tribunalconstitucional.es

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 11905/2024, de 25 de novembre de 2024 (Sala de lo contenciós). La Constitució considera el medi ambient com un bé de caràcter col·lectiu del qual és titular la societat, a la qual es reconeix el dret a gaudir-lo, però també l'obligació de conservar-lo; a la vegada que es imposa als poders públics l'obligació de protegir-lo i restaurar-lo en cas que pateixi alguna classe de dany. Per tant, tots els ciutadans tenen el dret i l'obligació de participar en la protecció mediambiental; el caràcter col·lectiu del medi ambient garanteix la participació pública en tota la matèria que afecti el medi ambient. El dret a la participació pública procedeix de què l'element a protegir, i que integra el medi ambient, sol ser o bé públic (com les costes, els rius o les aigües) o bé és d'ús...

Font: poderjudicial.es

Catalunya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 7256/2024, de 26 de juliol de 2024 (Sala de lo contenciós). Llei o una norma de Dret de la Unió Europea o de Dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari. Quan el procediment tingui per objecte l'accés a activitats o el seu exercici, la llei que disposi el caràcter desestimatori del silenci haurà d'estar fonamentada en la concurrència de raons imperioses d'interès general. El silenci tindrà efecte desestimatori en els procediments relatius a l'exercici del dret de petició, a què es refereix l'article 29 de la Constitució, aquells la seva estimació tindria com a conseqüència que es traspassessin al sol·licitant o a terceres facultats relatives al domini públic o al servei públic, impliquin l'exercici d'activitats que puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les Administracions.

Font: poderjudicial.es

Bascur Retamal, G. J. (2024). El castigo de los daños ambientales de mediana y menor gravedad en el derecho penal chileno. Revista De Derecho Ambiental, 1(21). https://doi.org/10.5354/0719-4633.2024.73901

Iglesias Márquez, D. (2024). Cambio climático, transición energética y responsabilidad empresarial de respetar los derechos humanos: perspectiva latinoamericana. Revista De Derecho Ambiental, 1(21), 143-178. https://doi.org/10.5354/0719-4633.2024.73084

Borràs-Pentinat, Susana (2024) Los movimientos de justicia climática: de las propuestas a las protestas, en Aparicio, Lucia (coord.), Del desarrollo humano sostenible a la justicia climática, ed. Tirant Lo Blanch. Disponible en:https://editorial.tirant.com/es/libro/del-desarrollo-humano-sostenible-a-la-justicia-climatica-lucia-aparicio-chofre-9788410712775

Laabbas el Guennouni, Marouane (2024) Avances en la protección de las personas trabajadoras frente a los efectos del cambio climático a raíz del Real Decreto-Ley 8/2024, de 28 de noviembre, Briefs AEDTSS. Disponible en: https://www.aedtss.com/avances-en-la-proteccion-de-las-personas-trabajadoras-frente-a-los-efectos-del-cambio-climatico-a-raiz-del-real-decreto-ley-8-2024-de-28-de-noviembre/

Torres López, M. A. et al. (2024) Derecho ambiental. Cuarta edición. Madrid: Editorial Tecnos Grupo Anaya, S.A.

Casanovas y La Rosa, O. & Rodrigo Hernández, Á. J. (2024) Compendio de derecho internacional público. Duodécima edición. Madrid: Editorial Tecnos Grupo Anaya, S.A.