L'objectiu del Butlletí Informatiu del CEDAT és fer ressò i facilitar l'accés a les últimes notícies més rellevants sobre medi ambient i així contribuir a la informació i l'educació ambiental. Per aquest motiu, l'autoria dels textos publicats en el context del butlletí no pertanyen necessàriament al CEDAT, però sempre s'indica la font. Així mateix, part dels textos publicats constitueixen traduccions redactades pel CEDAT a partir del contingut original, que es pot consultar a través de l'enllaç situat sota de la traducció.

Javier de la Maza Elvira - Defunció

Sector de Treball: Conservació dels ecosistemes i la biodiversitat de Mèxic

Lloc: Mèxic

Per a més informació: lajornadamaya.mx

Crisi climàtica i justícia ambiental: del concepte a l'acció

Data i lloc: del 2 al 5 d'octubre; en línia

Organitza: Associació Catalana per la Pau

Per a més informació: acpau.org

VII Jornades de Renaturalització d'Espais i Entorns Educatius

Data i lloc: del 18 al 20 d'octubre; Barcelona, Espanya

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Per a més informació: uoc.edu

Tierra - Senderos que conectan vida, cultura y diversidad

Data i lloc: fins al 31 de setembre; Madrid, Espanya

Organitza: Universidad Autónoma de Madrid (UAM)

Per a més informació: uam.es

Internacional

El Dret Ambiental guanya terreny - Diari Judicial, 27/07/2023

Un informe internacional va advertir sobre l'augment dels litigis ambientals per la inacció dels governs en matèria climàtica i la contaminació de les grans empreses.

Els litigis vinculats al clima es van duplicar en l'àmbit mundial, segons van informar l'Organització de Nacions Unides (ONU) i investigadors de la Universitat de Colúmbia.

	Es tracta principalment de denúncies de ciutadans per la inacció dels governs en matèria climàtica i la contaminació de les grans empreses. El nombre total va passar de 884 el 2017 a 2.180 a finals del 2022, d'acord amb un comunicat del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma) i del Sabin Center for Climate Change Law de la universitat nord-americana de Columbia.
Foto de Pixabay

"Encara que la majoria dels casos són presentats als Estats Units, els litigis climàtics s'originen a tot el món, amb al voltant del 17% dels casos registrats als països en desenvolupament, incloent-hi els petits Estats insulars en desenvolupament", ha assenyalat el document.

Continuar llegint la notícia completa: diariojudicial.com

Cimera Amazònica: Protecció de la selva tropical, els seus defensors i el planeta - Impact International, 10/08/2023

Els països llatinoamericans s'han estat reunint a Belem, Brasil, a la Cimera Amazònica, per explorar estratègies per abordar les importants dificultats que envolten la salvaguarda de la selva amazònica amb la meta de mitigar els efectes més greus de la crisi climàtica.

A causa de les amenaces ecològiques i socials creixents a la selva tropical, el que hauria de ser central en aquestes discussions és l'Acord d'Escazú. La ratificació de l'acord ajudarà a garantir la preservació dels boscos antics, els seus innombrables ecosistemes que no són només crucials per a la regió local, sinó també per a la salut climàtica global
	Foto de Pixabay

La promulgació permetrà una participació pública més gran en assumptes ambientals (incloses les poblacions indígenes), garantint l'accés públic a informació precisa i actualitzada, i requereix la protecció dels drets dels defensors ambientals, així com dels activistes i comunitats indígenes locals.

Continuar llegint la notícia completa: impactpolicies.org

Les noves directrius de l'ONU afirmen el dret dels infants a un medi ambient net i saludable - UN News, 28/08/2023

L'Observació General No. 26 marca la primera vegada que el Comitè afirma el dret dels infants a viure en un ambient net, saludable i sostenible.

Proporciona una interpretació integral de les obligacions dels Estats en virtut de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, que ha estat ratificada per 196 països. El tractat del 1989 descriu els drets dels infants, inclosos els drets a la vida, la salut, l'aigua potable i la supervivència i el desenvolupament. Un comentari general proporciona orientació legal sobre com els drets dels infants es veuen afectats per un tema o àrea específica de la legislació, i aquest aborda els drets ambientals amb un enfocament especial en el canvi climàtic.

Foto de Pixabay

Els nens han estat a l'avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic, instant governs i corporacions a prendre mesures per salvaguardar les seves vides i el seu futur, va dir Philip Jaffé, membre del Comitè.

"Amb la seva Observació General No. 26, el Comitè dels Drets de l'Infant no només se'n fa ressò i amplifica les veus dels nens, sinó que també defineix clarament els drets dels nens en relació amb el medi ambient que els Estats Parts han de respectar, protegir i complir de manera col·lectiva i urgent", va afegir.

Continuar llegint la notícia completa: news.un.org

Unió Europea

Eurobaròmetre: la majoria dels europeus considera que la transició ecològica s'ha d'accelerar - Comissió Europea, 20/07/2023

La immensa majoria dels europeus (93%) creu que el canvi climàtic és un problema greu per al món, segons una nova enquesta de l'Eurobaròmetre publicada avui. Més de la meitat (58%) pensa que s'ha d'accelerar la transició cap a una economia ecològica davant de les pujades dels preus de l'energia i la preocupació pel subministrament de gas després de la invasió russa d'Ucraïna.

Des d'una perspectiva econòmica, el 73% dels europeus està d'acord que el cost dels danys provocats pel canvi climàtic és molt superior al de les inversions necessàries per a la transició ecològica i tres quartes parts dels europeus (el 75%) coincideixen que l'adopció de mesures en matèria de clima conduirà a la innovació.
	Foto de Pixabay

Gairebé nou de cada deu ciutadans de la UE (el 88%) creuen que s'haurien de reduir al mínim les emissions de gasos d'efecte hivernacle i compensar-se les emissions restants, de manera que la UE sigui climàticament neutra d'aquí al 2050. Prop de nou de cada deu europeus (el 87%) considera important que la UE estableixi objectius ambiciosos per augmentar l'ús d'energies renovables, i un nombre similar (el 85%) creu que és important que la UE prengui mesures per millorar l'eficiència energètica, per exemple animant les persones a aïllar casa seva, a instal·lar panells solars o a adquirir cotxes elèctrics. Set de cada deu enquestats (el 70%) creuen que disminuir les importacions de combustibles fòssils pot millorar la seguretat energètica i beneficiar la UE des del punt de vista econòmic.

Continuar llegint la notícia completa: ec.europa.eu

El Consell adopta la Directiva d'Eficiència Energètica - Consell Europeu, 25/07/2023

El Consell ha adoptat avui noves normes per reduir el consum d'energia final a escala de la UE un 11,7% el 2030. Els estats membres gaudiran de flexibilitat per assolir l'objectiu.

Els estats membres hauran de garantir col·lectivament, per al 2030, una reducció en el consum d'energia final d'almenys un 11,7% respecte a les previsions de consum d'energia per al 2030 realitzades el 2020. Això es tradueix en un límit màxim de 763 milions de tones equivalents de petroli per al consum d'energia final i de 993 milions de tones equivalents de petroli per al consum d'energia primària.

Foto de Pixabay

El límit de consum per al consum final serà vinculant per als estats membres de manera col·lectiva, mentre que l'objectiu de consum d'energia primària serà indicatiu.

El consum d'energia final és l'energia consumida pels usuaris finals, mentre que el consum d'energia primària també inclou allò que s'utilitza per a la producció i el subministrament d'energia.

Continuar llegint la notícia completa: consilium.europa.eu

Economia circular: Entra en vigor una nova llei sobre bateries més sostenibles, circulars i segures - Comissió Europea, 17/08/2023

Avui entra en vigor una nova llei per garantir que les piles i bateries siguin recollides, reutilitzades i reciclades a Europa. El nou Reglament sobre bateries garantirà que, en el futur, les bateries tinguin una baixa empremta de carboni, utilitzin substàncies nocives mínimes, necessitin menys matèries primeres de tercers països i es recullin, reutilitzin i reciclin en gran mesura a Europa.

Això donarà suport al canvi a una economia circular, augmentarà la seguretat del subministrament de matèries primeres i energia i millorarà l'autonomia estratègica de la UE. D'acord amb les ambicions de circularitat del Pacte Verd Europeu, el Reglament sobre les bateries és el primer acte legislatiu europeu que adopta un enfocament de cicle de vida complet en què l'abastament, la fabricació, l'ús i el reciclatge s'aborden i es consagren en una única llei. Les bateries són una tecnologia clau per impulsar la transició ecològica, donar suport a la mobilitat sostenible i contribuir a la neutralitat climàtica d'aquí al 2050.

Foto de Pixabay

Amb aquesta finalitat, a partir del 2025, el Reglament introduirà gradualment requisits de declaració, classes de rendiment i límits màxims de la petjada de carboni dels vehicles elèctrics, els mitjans de transport lleugers (com bicicletes elèctriques i scooters) i les bateries industrials recarregables.

Continuar llegint la notícia completa: environment.ec.europa.eu

Espanya

Fundació Artemisan alerta que "l'excés de proteccionisme" augmenta el risc d'incendis - El Confidencial, 14/08/2023

Per a l'organització, part del problema està als plans de gestió dels espais naturals protegits com ara Parcs Nacionals, Parcs Naturals i Xarxa Natura 2.000, entre d'altres.

La Fundació Artemisan ha denunciat aquest dilluns que "l'excés de proteccionisme" posa en "risc greu d'incendi" els espais naturals protegits davant de la prohibició de dur a terme tasques tradicionals de protecció en aquestes zones, segons un comunicat recollit per Servimedia. A parer seu, s'ha promogut "la idea que la protecció absoluta i l'absència de l'ús i aprofitament dels recursos naturals és la millor manera de garantir-ne la conservació".

Foto de Pixabay

Tot i això, els plans de gestió d'espais naturals protegits com Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Reserves, Xarxa Natura 2.000, entre d'altres, "impedeixen realitzar tasques de prevenció d'incendis" per un excés de proteccionisme i burocràcia que impedeix, en moltes ocasions, no només agilitzar-les, sinó fins i tot executar-les.

Continuar llegint la notícia completa: elconfidencial.com

El 80% dels aiguamolls espanyols no són dins de l'Inventari Nacional - Retema, 22/08/2023

El primer catàleg sobre aiguamolls realitzat al país permet conèixer que 8 de cada 10 aiguamolls existents no estan dins de l'Inventari Nacional del MITECO.

Per primera vegada a la història d'Espanya hi ha un catàleg actualitzat d'aiguamolls que permet identificar-los al territori. Un total de 6.169 zones localitzades en un treball de recerca de mesos, que mostra que l'Inventari Espanyol de Zones Humides (IEZH) en recull només 1.352.

La resta prové de catàlegs autonòmics que encara no estan en mans del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO): (4415 de les comunitats autònomes de Navarra, Castella i Lleó, Aragó, Galícia i Catalunya) i de dades oficials de les comunitats que encara no disposen d'aquests catàlegs (402, Canàries, Extremadura i Cantàbria) recopilats de notes de premsa, esdeveniments o treballs preliminars d'elaboració d'inventaris autonòmics.

Foto de Pixabay

Aquest catàleg és imprescindible per evitar el deteriorament i poder crear fulls de rutes per conservar i restaurar.

"Parlem d'ecosistemes que representen el semàfor sobre l'estat del cicle de l'aigua, uns espais que, ben gestionats, són aliats davant del canvi climàtic i que protegeixen la nostra biodiversitat, que com sabem també estan en accelerat declivi. I s'estan perdent", explica el director de l'entitat, Eduardo de Miguel.

Continuar llegint la notícia completa: retema.es

«Illes de frescor», més espais verds i més ombres: així combat Europa la calor extrema - María Montojo, Marta Rullán i Redacció Mediambient, EuroEFE, 23/08/2023

Reverdir la ciutat ampliant els boscos urbans, instal·lar pròtesis arbòries per modular l'ombra o habilitar "illes de frescor" són algunes mesures que han pres les grans urbs europees per combatre la calor extrema que ja pateixen i que la crisi climàtica amenaça d'exacerbar.

Aquest estiu, en què s'ha viscut el mes més calorós de la història del planeta, els termòmetres han batut rècords a múltiples parts del món, però especialment a Europa i a la Mediterrània, les zones que més ràpid s'escalfen juntament amb l'Àrtic.. Les grans capitals europees han de fer front a més al fenomen «illa de calor» -més acusat a Madrid, ciutat on s'ha registrat una diferència tèrmica de fins a 8,5ºC entre el centre i la perifèria menys urbanitzada- i s'han vist obligades a buscar maneres de refrescar espais i minimitzar els riscos de salut lligats a la calor.

Imagen extreta de Pixabay

Un estudi acabat de publicar a 'Nature Medicine' va concloure que l'estiu passat a Europa es van produir 60.000 morts addicionals a conseqüència de la calor extrema, mentre que en l'àmbit global l'Organització Mundial de la Salut estima que entre el 1998 i el 2017 més de 166.000 persones van morir a causa de les onades de calor.

Continuar llegint la notícia completa: euroefe.euroactiv.es

Catalunya

Catalunya va assolir una taxa de recollida selectiva del 45,3% el 2022 - Retema, 25/07/2023

Les comarques amb millors resultats de recollida selectiva (Conca de Barberà, Osona, Berguedà, Solsonès i Terra Alta) tenen implantats sistemes eficients de recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire Soler, ha presentat a la seu del Consorci del Lluçanès els resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l'any 2022. Peraire ha explicat que, "del total dels residus municipals, l'any passat es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 t, fet que representa un 0,3% més que a l'exercici 2021, cosa que mostra una estabilització de l'índex de recollida selectiva".

Imagen de Pixabay

Continuar llegint la notícia completa: retema.es

L'ecocidi, a debat al Parlament de Catalunya: un pas endavant per reconèixer-ho com un crim - Ecologistes en Acció, 27/07/2023

Aquest dimarts 26 de juliol s'ha presentat al ple del Parlament de Catalunya la Proposta per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei de l'Estat 10/1995, per reconèixer el crim d'ecocidi a l'ordenament legal de l'Estat espanyol, i donar suport a la incorporació del crim d'Ecocidi a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La proposta, impulsada per la societat civil catalana, ha estat presentada per la CUP. Els diferents partits s'han posicionat i no han presentat esmenes a la proposta. ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC han donat suport a la proposta redactada per la CUP. A partir d'avui, la tramitació de la proposta seguirà el curs. Després d'un període de compareixences, es votarà definitivament la proposta al ple del Parlament en els mesos vinents, i ja es podrà presentar al Congrés a Madrid.

Imatge de Pixabay

Continuar llegint la notícia completa: ecologistasenaccion.org

CEDAT

El nou reglament de la UE per impedir el comerç de productes provinents de la desforestació - Antoni Pigrau Solé, The Conversation, 26/06/2023

El proper 29 de juny entrarà el vigor el nou Reglament 2023/1115, de 31 de maig de 2023, l'objectiu del qual és impedir la comercialització al mercat de la Unió Europea (UE) i l'exportació des de la Unió d'algunes matèries primeres i productes quan estiguin associats a la desforestació i la degradació forestal.

El reglament parteix de dues premisses. D'una banda, els beneficis ambientals, econòmics i socials que deriven dels boscos, incloses la preservació de la biodiversitat terrestre i la protecció del sistema climàtic. D'altra banda, l'avenç alarmant de la desforestació i la degradació forestal. Segons la FAO, entre el 1990 i el 2020 es van perdre 420 milions d'hectàrees de bosc a tot el món, una superfície més gran que la UE.

Imatge de Pixabay

Continuar llegint la notícia completa: theconversation.com

Unió Europea

Reglament 2023/1115, de 31 de maig de 2023, relatiu a la comercialització al mercat de la Unió i a l'exportació des de la Unió de determinades matèries primeres i productes associats a la desforestació i la degradació forestal, i pel qual es deroga el Reglament (UE) núm. 995/2010

Per a més informació: eu-lex.europa.eu

Reglament d'Execució (UE) 2023/186 de la Comissió, de 27 de gener de 2023, pel qual es modifica el Reglament d'Execució (UE) 2021/2325, pel que fa al reconeixement i determinades autoritats de control i organismes de control a efectes de la importació de productes ecològics a la Unió.

Per a més informació: eu-lex.europa.eu

Espanya

Ordre TED/898/2023, de 20 de juliol, per la qual s'estableixen les bases reguladores de concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al desenvolupament d'activitats d'interès general considerades d'interès social, a l'àmbit de la investigació científica i tècnica i protecció al medi ambient en matèries de competència estatal.

Per a més informació: boe.es

Reial decret 665/2023, de 18 de juliol, pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril; el Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua, aprovat pel Reial decret 927/1988, de 29 de juliol; i el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. Per a més informació: boe.es

Ordre TED/961/2023, de 7 d'agost, per la qual s'autoritza un transvasament des dels embassaments d'Entrepeñas-Buendía, a través de l'aqüeducte Tajo-Segura, de 15 hm³ per al mes d'agost de 2023. Per a més informació: boe.es

Catalunya

Reglament (UE) 2023/915 de la Comissió, de 25 d'abril de 2023, relatiu als límits màxims de determinats contaminants als aliments i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1881/2006.

Per a més informació: gencat.cat

Europa

Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 7 de febrer de 2023. Conféderation paysanne i altres contra Premier ministre i Ministre de l'Agriculture et de l'Alimentation. Petició de decisió prejudicial plantejada per Conseil d'État. Procediment prejudicial - Medi ambient - Alliberament intencional d'organismes modificats genèticament - Directiva 2001/18/CE - Article 3, apartat 1 - Annex I B, punt 1 - Àmbit d'aplicació - Exempcions - Tècniques o mètodes de modificació genètica utilitzats convencionalment i per als que es disposa d'una àmplia experiència d'utilització segura - Mutagènesi aleatòria in vitro. Assumpte C.688/21.

Font: europa.eu

Sentència del Tribunal Superior de Justícia (Sala Primera) de 19 de gener de 2023. Pesticide Action Network Europe ASBL i altres contre État belge. Petició de decisió prejudicial plantejada pel Conseil d'État. Procediment prejudicial - Medi ambient - Reglament (CE) núm. 1107/2009 - Comercialització de productes fitosanitaris - Article 53, apartat 1 - Situacions d'emergència en matèria fitosanitària - Excepció - Àmbit d'aplicació - Llavors tractades amb productes fitosanitaris - Neonicotinoides - Substàncies actives que presenten riscos elevats per a les abelles - Prohibició de la i de l'ús a l'exterior de les llavors tractades amb productes fitosanitaris que continguin aquestes substàncies actives - Reglament d'Execució (UE) 2018/784 i Reglament d'Execució (UE) 2018/785 - Inaplicabilitat de l'excepció - Protecció de la salut humana i animal i medi ambient - Principi de cautela. Assumpte C-162/21.

Font: europa.eu

Espanya

L'Audiència de Lleó rebutja suspendre l'ingrés a la presó de l'empresari miner condemnat a 4 anys de presó per delicte contra el medi ambient.

Font: poderjudicial.es

Sentencia de la Audiencia Nacional nº 20/2023 (Sala de lo Contencioso, Sección 1ª). Recurso contencioso-administrativo nº 278/2020. Interpuesto por un grupo de herederos a cuyo favor se había transferido una concesión administrativa por la que se permitía la ocupación de una porción de playa, frente a la Orden Ministerial de 25 de septiembre de 2019 dictada por el Ministerio de Transición Ecológica, por la que se denegaba su prórroga.

Font: poderjudicial.es

Catalunya

Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña nº4365/2022 (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2ª). Interpuesto por la Federación de Ecologistas en Acción de Cataluña contra el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Cataluña por haber desestimado la adopción de planes de mejora de la calidad del aire que se había solicitado.

Font: ecologistasenaccion.org

SERRANO, Ángel (2023). Violencia en México contra las personas defensoras de los derechos ambientales y los territorios en un contexto de expansión capitalista

JOTA, Juliana (2023). Al estado de derecho ambiental: caminos para superar la crisis de efectividad del derecho constitucional ambiental brasileño

MEDICI-COLOMBO, Gastón and RICARTE, Thays (2023). The Escazú Agreement Contribution to Environmental Justice in Latin America: An Exploratory Empirical Inquiry through the Lens of Climate Litigation

ROSIGNOLI, Francesca (2023). Earth System at Risk: Challenging Environmental (In)Justice

PIGRAU Solé, Antonio (2023). El nuevo reglamento de la UE para impedir el comercio de productos provenientes de la deforestación

MORENO Molina, Ángel Manuel (2023). El Derecho del cambio climático: retos, instrumentos y litigios

EMBID Irujo, Antonio (2023). Seguridad hídrica y cambio climático