Alfredo Cisneros - Assassinat.

Sector de Treball: Líder indígena defensor dels boscos "purepechas".

Lloc: Michoacán, Mèxic.

Per a més informació: laizquierdadiario.com

Benigno Maldonado - Assassinat.

Sector de Treball: Membre del Campament Digne per la Defensa de l'Aigua i la Vida.

Lloc: Tela, Atlàntida, Hondures. 

Per a més informació: proceso.hn 

Abisaí Pérez Romero - Assassinat.

Sector de Treball: periodista i activista ambiental.

Lloc: Tula, Mèxic.

Per a més informació: ipi.media

I eMovility Expo World Congress

Data i lloc: del 21 al 23 de març de 2023; València, Espanya.

Organitza: Nebext (Next Business Exhibitions).

Per a més informació: emobilityworldcongress.com

8th International Conference on Environmental Pollution, Treatment and Protection.

Data i lloc: del 29 al 31 de març de 2023; Lisboa, Portugal.

Organitza: International ASET Inc.

Per a mé informació: iceptp.com

Rebuild Expo: Building Together.

Data i lloc: del 28 al 30 de març de 2023; Madrid, Espanya.

Organitza: Nebext (Next Business Exhibitions).

Per a més informació: rebuildexpo.com.

Jornada "La transició energètica: comunitats energètiques locals".

Data i lloc: 22 de març de 2023; Plasència, Espanya.

Organitza: Fundación Democracia y Gobierno Local.

Per a més informació: gobiernolocal.org

Internacional

Acord històric de l'ONU per protegir els oceans.

Després d'anys de negociacions que semblaven no arribar a la fi, a principis de març els membres de l'ONU, liderats per Rena Lee, han arribat a un acord després de trenta-vuit hores de negociacions intensives, amb la finalitat de protegir les aigües situades a més de 200 milles de les costes, distància que constitueix el límit passat el qual els Estats ja no tenen jurisdicció, que passa a ser internacional. Ha estat necessària una dècada per arribar a un acord que sembla haver-se resolt amb un pacte entre països del Nord i del Sud global sobre la manera de compartir els beneficis que aporta el mar, especialment sobre el repartiment dels recursos genètics marins que hi ha a alta mar.

Gràcies a aquest pacte, es delimitaran les zones protegides i es limitaran les activitats d'alt impacte, com la pesca intensiva i la mineria als fons marins, amb la finalitat d'assegurar la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica marina, que actualment perilla sobremanera, trobant-se en perill d'extinció un 10% de les espècies marines, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), degut a això en part, als canvis que s'han produït al sector de la pesca i de la mineria gràcies a les noves tecnologies, però també a factors com el canvi climàtic i la contaminació.

L'Autoritat Internacional dels Fons Marins, ha assegurat que amb les mesures assolides pel pacte, qualsevol activitat futura que comprometi la integritat dels fons marins, serà monitoritzada de prop i se li aplicaran regles d'actuació més estrictes, i els grups ecologistes que han instat al llarg del procés que s'arribés a un acord sòlid i vinculant, s'han satisfet pel pas fet.

Continuar llegint la notícia completa: environmentjournal.online

Els bucles de retroalimentació que acceleren el canvi climàtic.

Des de la Universitat Estatal d'Oregon, arriba aquest descobriment impactant, segons el qual, hi ha fins a vint-i-set nous marcadors que acceleren l'escalfament global i que operen amplificant els seus efectes en bucle, determinant una urgència afegida i no inclosa fins ara en la necessitat d'actuar aviat davant la crisi climàtica, si bé és cert que també reconeixen retroalimentacions positives i que tendeixen a esmorteir els efectes climàtics estabilitzant-los, però sense arribar a tenir el mateix impacte que els negatius.

De l'estudi dut a terme per investigadors d'aquesta universitat, es dedueix que aquests bucles de retroalimentació es desenvolupen a partir d'un fet determinat, causat pel clima, que desencadena una reacció que desemboca en una intensificació del canvi climàtic, sobretot en relació amb els marcadors que han resultat tenir connexió amb les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Això resulta preocupant, atès el ràpid avenç dels fenòmens esmentats, que acostarà la superació dels punts d'inflexió climàtics més del que es preveia abans d'incloure aquests marcadors al mapa, amb la qual cosa, cal començar a controlar-lo, començant per portar a terme un estudi científic integral del sistema terra, ja que és inviable pensar abordar els problemes relacionats amb el canvi climàtic com a peces separades, sinó que és necessària una col·laboració institucional i transversal, que permeti oferir informació fiable amb què traçar polítiques adequades i efectives .

Continuar llegint la notícia completa: sciencedaily.com

Unió Europea

Plataforma europea de stakeholder de l`economia circular.

Gràcies a l'esforç conjunt de la Comissió Europea i del Comitè Econòmic i Social Europeu, a finals de febrer es va celebrar la sisena edició de les conferències que organitza la Circular Economy Stakeholder Platform Conference.

El focus d'aquesta edició s'ha posat a ressaltar el fet que l'economia circular és la base de la independència de recursos i que tant el consum com la producció sostenible són clau per a la resiliència a llarg termini. En concret, els debats es van centrar en les polítiques actuals, i com les iniciatives que s'estan negociant seran les responsables d'apropar-nos al compliment del Pacte Verd Europeu. Tot i això, el més destacat d'aquesta edició va ser que es va fer notar enormement l'enfocament transversal que el Comitè Econòmic i Social pretén estimular, basat en entendre com a essencialment entrellaçats, tots els àmbits d'actuació possibles, recalcant, per exemple, que l'economia circular és un factor clau en la protecció de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest sentit, també és important recordar que fa dos anys, la Comissió va adoptar el nou Pla d'acció d'economia Circular, un conjunt d'iniciatives i propostes que engloba tot el cicle vital dels productes, enfocat a reduir l'impacte de l'ús dels recursos sobre el planeta ia estimular alhora el creixement econòmic.

Continuar llegint la notícia completa: environment.ec.europa.eu

La Unió Europea adopta un acord amb Guyana per fer front a la tala il·legal.

Els Estats membres de la Unió Europea, han adoptat recentment un acord per combatre més eficaçment la tala il·legal a Guyana, millorar la gestió dels recursos forestals, enfortir l'aplicació de la normativa vigent en la matèria, i assegurar que els productes de fusta que són exportats des d'aquest país fins a la Unió Europea, s'hagin produït d'acord amb la legalitat.

El mateix es va produir com a resultat del que estableix la proposta de pla d'acció de la Unió Europea en aquesta matèria, que es va plasmar a la Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu, sobre aplicació de les lleis, governança i comerç, emesa el 21 de maig de 2003. El seu objectiu principal és abordar el comerç il·legal de fusta i la desforestació, mitjançant l'assumpció d'una sèrie de compromisos per ambdues parts, entre ells, que Guyana desenvolupi un sistema de garantia de la legalitat de la fusta, amb l'emissió consegüent de llicències que certifiquin que els béns produïts a través d'aquesta, s'han produït d'acord amb el que estableixen les lleis nacionals d'aquest país.

Aquest Acord d'Associació Voluntari, va ser signat a Montreal el 15 de desembre de 2022, i ara, la seva adopció per part del Consell, completa el procés de ratificació del mateix per a la Unió Europea, i entrarà en vigor quan ambdues parts notifiquin la finalització de els seus processos de ratificació respectius.

Continuar llegint la notícia completa: europapress.es

Espanya

Vint-i-sis entitats denuncien el Regne d'Espanya davant de la Comissió Europea per incomplir l'objectiu de reciclatge del 2020.

Una gran aliança d'entitats de la societat civil (entre les quals hi ha Ecologistes en Acció, Retorna, Greenpeace i Amics de la Terra) ha denunciat Espanya davant la Comissió Europea per haver incomplert l'objectiu comunitari de reutilització i reciclatge, que era del 50% per al 2020, mentre que a Espanya, només es van reciclar el 40,5% dels residus municipals. A més, aquesta tendència, no sembla que canviï, la qual cosa desembocaria també en un futur incompliment de l'objectiu per al 2025 (del 55%) i per al 2030 (del 60%), sobretot tenint en compte que aviat, ja no es podran comptar els residus bioestabilitzats com a residus reciclats.

En opinió dels representants d'aquestes entitats, a més que les taxes siguin baixes, també es falla pel que fa a qualitat del reciclatge, i afirmen que les polítiques de prevenció i reutilització són escasses i ineficaces, que la transposició de les directives comunitàries vigents en la matèria, es duu a terme de forma tardana i incorrecta, i que les normes no es fan complir, cosa que acaba desembocant en problemes socials, ambientals i econòmics, en particular, per exemple, en la creació i massificació d'abocadors , a la contaminació de les ciutats, i a l'afecció a la salut de les persones. D'altra banda, aquestes entitats denunciants també ressalten el fet que algunes formacions polítiques han intentat que es rebaixin els objectius de prevenció, reutilització i reciclatge per considerar-los massa ambiciosos, de manera que no sembla que els poders públics estiguin per la tasca de complir la normativa vigent a la matèria.

Per totes aquestes raons, les entitats denunciants han sol·licitat a l'Estat espanyol que assumeixi compromisos reals i que aporti solucions eficaces, encaminades sobretot a posar fi a l'abocament de materials sense tractar ia implantar definitivament la recollida separada de la matèria orgànica, i que així es desenvolupin adequadament els Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l'Agenda 2030, estretament relacionats amb la crisi climàtica.

Continuar llegint la notícia completa: ecologistasenaccion.org

El MITECO constitueix les comissions bilaterals amb Andalusia, el País Valencià i Murcia però al Tajo-Segura.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha constituït aquest dijous les comissions bilaterals de les comunitats autònomes d'Andalusia, València i Múrcia per al programa especial de seguiment de l'estat de les masses d'aigua al transvasament Tajo-Segura, i ha donat a conèixer als representants d'aquestes comissions, l'estat de les actuacions que es duen a terme als seus territoris respectius per millorar la garantia del subministrament i la qualitat de les aigües, entre altres qüestions. Així mateix, a la reunió que es va dur a terme, es va acordar que cada comissió, presidida per Hugo Morán, Secretari de Medi Ambient, i integrada per tres representants del MITECO i tres més de cadascuna de les esmentades comunitats autònomes, es reuneixi almenys una vegada al mes.

Aquesta iniciativa té la raó de ser en el fet que recentment ha entrat en vigor el Reial Decret 5/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova la revisió dels plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Occidental, Guadalquivir , Ceuta, Melilla, Segura i Xúquer, i de la part espanyola de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebre, i aquesta norma determina que aquests plans s'han de revisar cada sis anys, en compliment del que disposa la Llei d'Aigües en la Disposició Addicional Onzena.

Continuar llegint la notícia completa: europapress.es

Catalunya

Només un 28% de dones ocupen feines de millora ambiental.

Actualment a Catalunya, només són ocupats per dones un 28% de les anomenades «feines verdes», és a dir, vinculades a activitats que contribueixin a millorar el medi ambient, ja sigui en l'àmbit de l'agricultura, la indústria, el sector serveis, o a les administracions públiques, mentre que els homes, n'ocupen el 72%. Aquests són els resultats que presenta un estudi elaborat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, que té com a objectiu analitzar la igualtat d'oportunitats al sector de l'ocupació verda i plantejar potencials actuacions de millora.

L'estudi, afirma també que en aquest sector, moltes ocupacions estan clarament masculinitzades, com ara els serveis d'enginyeria i altres activitats relacionades amb l'assessorament tècnic (en què, les dones, només representen el 28,5%), la reparació d'equips de comunicació (en què representen un 27%), el manteniment i reparació de vehicles de motor (on representen el 13,8%), o en la reparació de maquinària (on representen un escassíssim 11,5%). Tot i això, també cal dir que en un altre tipus de llocs vinculats amb el medi ambient, la participació és una mica més igualitària, per exemple, en recerca i desenvolupament en biotecnologia (on representen un 57,3%), en els serveis tècnics d'agricultura (un 44%), i en recerca i desenvolupament de ciències naturals i tècniques (43,7%).

Així mateix, altres resultats de l'estudi fan al·lusió al fet que en els sectors de l'ocupació verda solen treballar persones d'entre trenta i quaranta-quatre anys, sobretot amb contracte indefinit, treballant a jornada parcial més dones que homes, principalment a causa de la maternitat, que se segueix veient com una barrera a l'hora de pujar, de manera que en aquest sector, els càrrecs de responsabilitat, són gairebé sempre ocupats per homes.

Continuar llegint la notícia completa: lavanguardia.com

La Fiscalia adverteix la Generalitat de Catalunya de la greu degradació del Delta del Llobregat.

Una investigació del Fiscal delegat de Medi Ambient constata la greu situació de degradació del Delta de Llobregat, del seu hàbitat i de la seva biodiversitat, en bona part, que es deu en bona part, als projectes d'infraestructures que són autoritzats al seu entorn per institucions públiques com la Generalitat, i que de vegades s'han efectuat sense la correcta execució i seguiment de les mesures compensatòries que corresponien, o amb desconeixement sobre la protecció d'aquest espai, com va passar amb la construcció d'aparcaments per part de l'empresa AENA a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

Si bé és cert que, en realitat, la Fiscalia va considerar que no s'havia comès delicte, i va arxivar les diligències obertes després de la denúncia de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), si més no, el contingut del seu escrit, juntament amb la carta d'emplaçament que la Comissió Europea ja havia dirigit contra Espanya fa dos anys en el marc d'un procediment d'infracció iniciat per aquest motiu, constitueix una carta important per als defensors del medi ambient. I en particular, constitueix una carta important per als defensors d'aquest espai que pertany a la Xarxa Natura 2000, ja que en primer lloc, admet que són moltes les transformacions que s'han anat realitzant sobre aquest territori al llarg dels anys, tant dins d'aquest, com dels seus voltants, cosa que ha afectat negativament la biodiversitat, per exemple, moltes espècies d'aus, vilipendiades a més per la caça.

Si més no, dels quatre pàrquings que avui dia se situen en aquest espai, un d'ells ja ha començat a renaturalitzar-se, és a dir, s'ha començat a retirar ciment perquè reaparegui la vegetació. Tot i així, la Fiscalia adverteix que, si bé no s'ha detectat una demora intencionada per part d'AENA pel que fa a aquesta renaturalització, continuarà fent seguiment sobre la restauració ambiental, que tindrà per objectiu pal·liar en la mesura del possible , el dany que se li va causar a una part de l'ecosistema del Delta del Llobregat, i que posa en risc la seva viabilitat i la qualitat de vida de les persones que es troben properes a aquest entorn, així com a altres ecosistemes.

Continuar llegint la notícia completa: epe.es

CEDAT

Seminari: La defensa dels drets humans i el medi ambient i el camí cap a la diligència deguda obligatòria de les empreses.

Els dies 20 i 21 de Març es durà a terme virtualment el seminari sobre la diligència deguda obligatòria a les empreses, en el marc del projecte de recerca "Les noves normes de deguda diligència obligatòria com a resposta per fer front a la violència que pateixen les persones defensores dels drets humans i el medi ambient", finançat per l'Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP).

El seminari inclou reflexions sobre l'impacte de les persones defensores, la proposta de llei i la proposta de directiva sobre diligència deguda, la proposta de llei sobre el centre català d'empreses i drets humans i per últim, també es tractarà el tema dels litigis estratègics en matèria d'empreses i drets humans.

Continuar llegint la notícia completa: cedat.cat

Unió Europea

Reglament (UE) 2023/464 de la Comissió de 3 de març de 2023 que modifica, amb vista a la seva adaptació al progrés tècnic, l'annex del Reglament (CE) núm. 440/2008, pel qual s'estableixen mètodes d'assaig d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i barreges químiques (Text pertinent als efectes de l'EEE).

Per a més informació: europa.eu

Reglament (UE) 2023/443 de la Comissió, de 8 de febrer de 2023, pel qual es modifica el Reglament (UE) 2017/1151 quant als procediments d'homologació de tipus en matèria d'emissions per a turismes i vehicles comercials lleugers (Text pertinent a efectes de l'EEE).

Per a més informació: europa.eu

Espanya

Reial Decret 150/2023, del 28 de febrer, pel qual s'aproven els plans d'ordenació de l'espai marítim de les cinc demarcacions marines espanyoles.

Per a més informació: boe.es

Llei 1/2023, del 20 de febrer, de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global.

Per a més informació: boe.es  

Catalunya

DECRET LLEI 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional a l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.

Per a més informació: gencat.cat

ORDRE ACC/27/2023, de 13 de febrer, per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions a ens locals de Catalunya per al desenvolupament d'actuacions de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic.

Per a més informació: gencat.cat

Europa

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 2 de març de 2023 - Comissió Europea contra República de Polònia - Assumpte C-432/21 - Incompliment d'Estat - Medi ambient- Directiva 92/43/CEE- Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres- Articles 6, apartats 1 a 3, 12, apartat 1, lletres a) a d), 13, apartat 1 , lletra a), i 16, apartat 1 - Directiva 2009/147/CE- Conservació de les aus silvestres - Articles 4, apartat 1, 5, lletres a), b) i d), i, apartat 1- Gestió forestal basada en bones pràctiques- Plans de gestió forestal- Conveni d'Aarhus- Accés a la justícia- Articles 6, apartat 1, lletra b), i 9, apartat 2 - Examen de la legalitat, quant al fons i quant al procediment, dels plans de gestió forestal - Dret a recórrer de les organitzacions de defensa del medi ambient

Font: poder judicial

Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Vuitena), de 16 de febrer del 2023 - Assumpte C-343/21 - Procediment prejudicial - Política agrícola comuna- Mesures d'ajuda al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural - Ajuts agroambientals - Reglament (CE) núm. 1974/2006 - Impossibilitat per als beneficiaris de seguir assumint els compromisos subscrits els compromisos del beneficiari a la nova situació de l'explotació - Reglament (CE) núm. 1122/2009 - Concepte de "força major i circumstàncies excepcionals".

Font: poder judicial

Espanya

Sentència del Tribunal Suprem 490/2023, de 14 de febrer (Sala del Contenciós, Secció 5a). Recurs ordinari núm. 386/2021. Interposat per la Generalitat de València contra el Reial decret 638/2021, de 27 de juliol, que aprova diverses normes reguladores del transvasament per l'aqüeducte Tajo-Segura.

Font:  poder judicial

Sentència del Tribunal Suprem 354/2023, de 15 de febrer (Sala del Contenciós, Secció 5a). Recurs ordinari núm. 430/2021. Interposat per l'Ajuntament de San Cibrao Das Viñas (Ourense) contra la resolució del Consell de Ministres de 28 de setembre de 2021, per la qual s'acorda imposar a l'Ajuntament una sanció i l'obligació d'indemnitzar els danys produïts al domini públic hidràulic per incompliment de les condicions establertes a l'autorització V/32/00136-1.

Font:  poder judicial

Catalunya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 4365/2022 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a). Interposat per la Federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya contra el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per haver desestimat l'adopció de plans de millora de la qualitat de l'aire sol·licitat.

Font: ecologistasenaccion.org

CANTERO BERLANGA, Manuel D. y MÉNDEZ ROCASOLANO, María. (2023). La lluita contra els incendis forestals: l'incendi forestal com a delicte i l'actuació de les FCSE

CARABIAS LILO, Julia (2023). Canvis constitucionals i emergència ambiental

FUENTES GASÓ, Josep Ramón (2022).  Smart Heritage: la transformación integral de la ciudad

BORRAS PENTINAT, Susana (2023). Del Antropoceno al Ecoceno: propuestas jurídicas de la transición ecosocial para el cuidado de la vida.

Monereo Pérez, José Luis; Rivas Vallejo, María Pilar (2011). La prevenció de riscs mediambientals a l'àmbit de les relacions de treball

Jaria Manzano, Jordi (2011). La qüestió ambiental i la transformació del públic.