BUTLLETÍ INFORMATIU
núm. 155, maig 2023
Tarragona
Reconeixement a les persones defensores del medi ambient
Eustacio Alcalá Díaz - Assassinat
Sector de Treball: defensor del medi ambient de la comunitat de San Juan Huitzontla, municipi de Chinicuila
Lloc: Michoacán, Mèxic.
Per a més informació: politica.expansion.mx
Amílcar Vieda y Nahún Ismael Chacón - Assassinats
Sector de Treball: defensors tolupán i membres del consell preventiu de San Francisco de Locomapa i del Moviment Ampli per la Dignitat y la Justícia (MADJ)
Lloc: San Francisco de Locomapa, Yoro, Honduras.
Per a més informació: latribuna.hn
AGENDA
Jornades tècniques sobre delictes contra la vida silvestre.
Data i lloc: 30 de maig i 1 de juny de 2023; Madrid, Espanya.
Organitza: Projecte LIFE SwiPE (liderat per WWF Bulgària), en col·laboració amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i amb l'assessorament del Centre Internacional d'Estudis de Dret Ambiental (CIEDA-CIEMAT).
Per a més informació: actualidadjuridicaambiental.com
Jornada de sostenibilitat i eficiència energètica.
Data i lloc: 23 de maig de 2023, Tenerife, Espanya; i 25 de maig del 2023, Gran Canària, Espanya. Organitza: Associació Nacional de Serveis Energètics.
Per a més informació: oficinasverdes.es
ExperimentAI - Intel·ligència artificial en benefici del medi ambient.
Data i localització: 10 de juliol de 2023; Barcelona, Espanya.
Organitza: Centre de Visió per Computador (CVC), amb el suport de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
Per a més informació: uab.cat
NOTÍCIES
Internacional
Ordre executiva del President Biden a favor de la Justícia ambiental.
Fidel a la campanya inicial, el President dels EUA, Biden, confirma les seves intencions d'assegurar les condicions de vida dels seus ciutadans oferint un instrument vinculant que defensi el medi ambient i estimuli una economia resilient.
 |
En aquesta ordre executiva, es propicien diversos aspectes interconnectats: la rellevància transversal de la tutela mediambiental, la importància de donar empara a les comunitats més vulnerables als efectes del canvi climàtic, i la necessitat d'ampliar la investigació i de coordinar les institucions, creant a aquest efecte organismes ad hoc. Tot això mantenint transparència total en els procediments |
| Foto de Kendall Hoopes |
Aquesta aposta per una justícia climàtica a 360 graus, s'enfoca no només als problemes actuals, sinó a la formació de comunitats sostenibles, entenent que consolidar polítiques que tutelen activament l'entorn, portarà a una millor qualitat de vida de les persones que en gaudeixen .
Continuar llegint la notícia completa: whitehouse.gov
Cas Klimaseniorinnen: quan el canvi climàtic afecta la qualitat de vida.
A finals de març d'aquest any, va arribar a les sales del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) un cas que podria redefinir el concepte de responsabilitat dels Estats davant del canvi climàtic.
|
Un col·lectiu de dones Suïsses d'edat avançada (Klimaseniorinnen) ha emprès una marxa que els ha portat fins a Estrasburg, reivindicant el dret constitucional de viure en un entorn sa, gaudint d'una qualitat de vida que asseguri el respecte per la dignitat humana. Declaren que com a col·lectiu vulnerable són les primeres a patir els efectes adversos de l'escalfament global, i es veuen en deure de defensar els seus drets, fent que l'Estat assumeixi la responsabilitat directa de l'empitjorament de les condicions de vida de les demandants. |
 |
| Foto de Markus Spiske |
El Tribunal ha investigat el cas, i es preveu que duna resposta a finals dany, que podria marcar un precedent històric a la jurisprudència europea, en funció si es decanta per la tutela de l'avenç econòmic, o per la de la protecció dels afectats pel canvi climàtic.
Continuar llegint la notícia completa: swissinfo.ch
Unió Europea
Europa, Amèrica llatina i el Carib junts cap a un futur verd.
Aquest maig s'ha celebrat la segona trobada entre els representants de les regions d'Amèrica Llatina i el Carib (LAC) i els europeus, centrant el seu debat a desenvolupar una política d'enfrontament conjunta amb els reptes més actuals.
La cooperació entre les autoritats preveu un pla que aborda tant el canvi climàtic, com la contaminació i la pèrdua de biodiversitat.
 |
Els líders acorden mantenir una estreta cooperació en la implementació de les mesures presents a l'Acord de París i al més recent Kunming-Montreal Global Biodiversity Framework, facilitant així la transició verda. L'objectiu d'aquesta coalició és aconseguir el repte de zero emissions per al 2050, restaurant els ecosistemes compromesos i incrementant l'economia circular, dotant de recursos les zones més vulnerables. |
| Foto de Jaymantri |
L'harmonització dels principis guies de forma transversal i universal ajudarà a fer que l'esforç aconsegueixi resultats millors i més ràpids, oferint solucions efectives i eficaces.
Continuar llegint la notícia completa: environment.ec.europa.eu
Restriccions als productes que contribueixen a la desforestació.
La nova normativa europea a favor d'un comerç just i sostenible, fomentarà la circulació controlada d'alguns productes, quan el cultiu o la transformació causin danys al medi ambient.
|
Així és com el mercat europeu es posiciona davant de la desforestació de les zones de cultiu i de la vulneració dels drets humans dels habitants indígenes, posant el focus d'atenció sobre el comerç de productes com el cafè i el cacau, i també sobre els sectors ramaders i la indústria fustera. La llei preveu que, per ser comercialitzades, les primeres matèries i els derivats han de respondre a rigorosos criteris d'identificació, GEO localització i seguiment per satèl·lits per determinar-ne l'origen i les condicions en què es desenvolupa l'activitat |
 |
| Foto de Michael Burrows |
La Comissió Europea durà a terme una tasca de classificació sobre els països comercialitzadors, determinant-ne el nivell de risc i les consegüents restriccions aplicables a la seva exportació en territori comunitari.
Continuar llegint la notícia completa: europapress.es
Espanya
De Doñana a les multes per aigües residuals: Espanya és el país de la UE amb més infraccions ambientals actives.
L'advertència de la Unió Europea sobre la proposició de llei de PP i Vox per ampliar els regadius als voltants del Parc Natural de Doñana, obre la porta que Espanya torni a enfrontar-se a una altra sanció ambiental. En total, ja són 23 els expedients espanyols que es troben actius, cosa que converteix aquest Estat en què acumula el nombre més gran d'infraccions de la normativa comunitària, seguida per Grècia i Polònia.
Això al marge que durant els darrers trenta anys, se n'han acumulat 271.
 |
Algunes tenen a veure amb l'enclavament de Doñana, amb el deteriorament del seu ecosistema, amb l'abastament urbà de la localitat veïna de Matalacastañas, i amb la extracció il·legal d'aigua. I encara que fins ara això no ha portat aparellada la sanció, aquesta podria arribar a imposar-se, si es persisteix en l'incompliment. Però Espanya no es troba al podi de les infraccions ambientals únicament per aquest motiu, sinó que, per exemple, alguns d'aquests casos estan relacionats amb l'abocament d'aigües residuals a diverses localitats. |
| Foto de Magda Ehlers |
De fet, per aquest motiu, en haver incomplert la normativa comunitària en matèria de tractament d'aquesta classe d'aigües, sí que es va enfrontar a una multa, de dotze milions d'euros i onze més per cada semestre de retard en la resolució. A hores d'ara, per aquest concepte, Espanya ja ha hagut de desemborsar més de setanta milions d'euros.
Així mateix, també ha estat condemnada per excedir de forma persistent els nivells màxims de diòxid de nitrogen a Madrid, Barcelona, el Vallès Oriental i Occidental i Baix-Llobregat entre el 2010 i el 2018, i per l'emissió de partícules fines a diverses zones d'Andalusia, Astúries i Catalunya. Si bé és cert que des del Govern s'ha obligat els municipis amb més de 50.000 habitants, perquè estableixin Zones de Baixes Emissions (ZBE), només alguns les han establert. Igualment, moltes de les infraccions han tingut a veure amb la normativa de residus i amb el manteniment d'abocadors il·legals. D'altres, tenen relació amb la protecció de la naturalesa i de la fauna, com ara les obres de l'AVE a les Campinyes de Sevilla, el projecte de la carretera M-501 a Madrid, o els danys ocasionats al Delta del Llobregat. D'altra banda, la transposició incorrecta, incompleta o tardana de les directives comunitàries és també una de les causes d'incompliment més importants d'Espanya.
Tot això s'ha degut, d'una banda, al fet que tradicionalment el medi ambient no s'ha vist com una prioritat, i per altra banda, a una insuficient capacitat econòmica de les regions.
Continuar llegint la notícia completa: rtve.es
Una àmplia operació destapa pous il·legals i abocaments de deixalles ramaderes a Múrcia
La Unitat de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l'Estat, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, ha desenvolupat una àmplia operació en el marc de la qual investiga 15 persones, vinculades a explotacions ramaderes i a empreses gestores de residus, com a presumptes autores delictes contra els recursos naturals i el medi ambient.
|
Concretament, per haver dut a terme extraccions indegudes d'aigües subterrànies, per haver gestionat les deixalles ramaderes de manera irregular, i per haver fet abocaments il·legals. Però a més, també s'han tramitat 118 denúncies per infraccions administratives de la normativa relacionada amb la ramaderia, algunes derivades de l'emmagatzematge incorrecte de purins i fems, o de les captacions irregulars d'aigua. Segons es desprèn de les investigacions dutes a terme, aquestes irregularitats representen un potencial perill per al medi ambient i per a un espai protegit i inclòs a la Xarxa Natura 2000: el denominat Salars del Guadalentín. |
 |
| Imagen de Marta Cuesta en Pixabay |
Continuar llegint la notícia completa: lavanguardia.com
Catalunya
La Fiscalia de Medi Ambient denuncia Begur per indicis de delicte en la construcció d'una urbanització.
Diverses associacions, en concret, Ecologistes en Acció, SOS Costa Brava i Salvem Begur, van presentar davant la Fiscalia Provincial de Medi Ambient i Urbanisme de Girona, una denúncia en què acusaven l'Ajuntament de Begur, a Girona, d'haver comès un delicte contra l'ordenació del territori, i un de prevaricació urbanística.
En conseqüència, la Fiscalia va presentar el cas als jutjats d'instrucció, i va sol·licitar als agents de l'Àrea Central de Medi Ambient (ACME) dels Mossos d'Esquadra, especialitzats en delictes urbanístics, que ho investiguessin.
.jpg) |
Un cop aquests aporten l'atestat, la Fiscalia haurà de valorar si efectivament hi ha delicte, i, per tant, si acusa penalment l'Ajuntament; si el que s'ha comès és una infracció administrativa, i el cas queda en comandament del tribunal contenciós administratiu; o si no s'ha comès cap infracció, el que suposaria l'arxiu del cas. |
| Foto de David McBee |
La denúncia presentada per les associacions ecologistes, es va centrar en un Acord que aprovava la modificació del Pla Parcial Urbanístic del sector S-21 de Montcal, per permetre la urbanització i edificació de diversos habitatges unifamiliars, malgrat que els terrenys sobre els quals es pretenia fer, tenen valors naturals que formen part del Puig de Begur, espai inclòs a l'Espai d'Interès Natural (EIN) de Begur ia la Xarxa Europea Natura 2000, i malgrat diversos informes, recomanaven la seva exclusió de qualsevol procés urbanitzador. Primerament, aquestes associacions es van oposar a la mesura en els successius tràmits d'informació pública, i van presentar al·legacions, però tot i així, el ple municipal va acabar aprovant la modificació esmentada.
Tot i això, l'Ajuntament de Begur sosté que la seva actuació va ser conforme a Dret, que diversos informes ho acrediten, i que de fet l'EIN Muntanyes de Begur mai havia estat aprovat, al·legant a més que en el passat, les associacions ecologistes van intentar paralitzar les obres d'urbanització i ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ni el Tribunal Suprem, els van donar la raó.
Continuar llegint la notícia completa: elpais.com
Catalunya amplia les restriccions d´aigua a 495 municipis per la sequera.
A dia d'avui, són 224 els municipis que es troben en situació d'excepcionalitat, però passaran a ser 495, cosa que comportarà que s'hi redueixi la quantitat d'aigua que està permès utilitzar per a usos agrícoles, per a usos industrials, i per a usos lúdics, prohibint-se a més el reg en zones verdes tant públiques com privades i la neteja de carrers amb aigua potable, reduint-se la dotació d'aigua a 230 litres per habitant i dia, en lloc dels 250 actualment vigents.
|
Aquesta mesura afectarà uns sis milions de persones, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Els nous territoris que han entrat en excepcionalitat són l'àrea Anoia-Gaià, la capçalera del Ter, l'Empordà, el Llobregat Mitjà, Prades, l'embassament Darnius Boadella, la zona de Llaberia i la Serralada Transversal. A més, hi haurà 38 municipis en alerta, 54 en prealerta, i només n'hi haurà 43 en normalitat. |
 |
| Foto de Ben Libby |
És cert que en alguns llocs, com a Ter-Llobregat, ha plogut al llarg de l'última setmana, però això no ha fet variar la situació dels indicadors, ja que en pocs dies, no es poden resoldre els problemes derivats de una situació de sequera que fa anys que es prolonga. Fins avui, cap localitat ha incomplert les restriccions, per la qual cosa no s'ha iniciat cap expedient sancionador per excés de dotació en cap dels municipis.
Continuar llegint la notícia completa: publico.es
CEDAT
 |
Tarragona International Environment Law Colloquium. Els propers dies 1 i 2 de juny de 2023 Tarragona serà l'escenari del VIII Col·loquium internacional de Dret mediambiental, organitzat per CEDAT i AAEDAT. Aquesta edició se centrarà en la crisi de la pèrdua de biodiversitat: com actua el marc legal actual i les propostes per a un sistema més inclusiu, de transició, cap a una societat ecològicament més justa. Presentaran la seva ponència el Dr. Avi Brisman, la Dr. Maria Marquès i el Dr. Iyan Offor. L'esdeveniment serà en modalitat hibrida i cal registre. Continuar llegint la notícia completa: https://tiecolloquium.com/ |
NORMATIVA
Unió Europea
Per a més informació: eur-lex.europa.eu
Reglament (UE) 2023/957 del Parlament Europeu i del Consell de 10 de maig de 2023 pel qual es modifica el Reglament (UE) 2015/757 per tal d'incorporar les activitats de transport marítim al règim per al comerç de drets de emissió a la Unió i de seguir, notificar i verificar les emissions de gasos d'efecte hivernacle addicionals i les emissions procedents de tipus addicionals de vaixells (Text pertinent als efectes de l'EEE).
Per a més informació: eur-lex.europa.eu
Espanya
Reial decret llei 4/2023, d'11 de maig, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria agrària i d'aigües en resposta a la sequera ia l'agreujament de les condicions del sector primari derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna i de les condicions climatològiques, així com de promoció de l'ús del transport públic col·lectiu terrestre per part dels joves i prevenció de riscos laborals en episodis de temperatures elevades.
Per a més informació: boe.es
Resolución de 11 de mayo de 2023, de la Secretaría de Estado de Energía, por la que se determinan los valores medios nacionales de la intensidad de las emisiones de gasas de efecto invernadero durante el ciclo de vida en relación con la electricidad consumida por motocicletas y vehículos eléctricos.
Per a més informació: boe.es
Catalunya
Per a més informació: dogc.gencat.cat
Per a més informació: dogc.gencat.cat
JURISPRUDÈNCIA
Europa
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Quarta), de 20 d'abril de 2023. Recurs d'anul·lació - Decisió d'Execució C(2020)8797 - Autorització de determinats usos del triòxid de crom - Reglament (CE) núm. 1907/2006- Registre, avaluació i autorització de substàncies i barreges químiques i restriccions aplicables a aquestes substàncies i barreges - Article 60 - Concessió de les autoritzacions - Obligació de demostrar que els avantatges socioeconòmics compensen els riscos derivats per a la salut humana o el medi ambient de l'ús de la substància i que no hi ha substàncies o tecnologies alternatives adequades - Article 62 - Sol·licituds d'autorització - Article 64 - Procediment de les decisions d'autorització.
Font: eur-lex.europa.eu
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Cinquena), de 20 d'abril de 2023. Procediment prejudicial - Medi ambient - Directiva 2009/28/CE - Foment de l'energia procedent de fonts d'energia renovables - Article 16, apartat 2 , lletra c) - Accés a les xarxes de transport i de distribució - Accés prioritari conferit a l'electricitat produïda a partir de fonts d'energia renovables - Producció a partir de fonts d'energia tant renovables com a convencionals.
Font: eur-lex.europa.eu
Espanya
Sentència de l'Audiència Nacional (Sala del Contenciós, Secció 1ª) n.º 1951/2023, de 24 d'abril de 2023. Recurs ordinari n.º 89/2021. Interposat per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia davant de l'Ordre Ministerial TED/1120/2020 de 21 gener, del Ministeri per a la Transició Ecològica, per la qual s'autoritza un transvasament des dels Embassaments d'Entrepenyes-Buendía, a través de l'Aqüeducte Tajo-Segura.
Font: poderjudicial.es
Sentència del Tribunal Suprem (Sala Penal, Secció 1a) núm. 1733/2023, de 26 d'abril de 2023. Recurs de cassació núm. 4437/2021, interposat per l'administrador de l'entitat Vedat Miner Cantàbric SA, contra la Sentència n.º 209 de l'Audiència Provincial de León (Secció 3ª), de 18 de maig de 2021, que el condemnava com a autor d'un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.
Font: poderjudicial.es
Catalunya
Sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya (Sala del Contenciós, Secció 3a) núm. 10315/2022, de 9 de novembre de 2022. Recurs ordinari núm. 94/2019, interposat per la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting contra la Resolució ARP430/2019 de 25 de Febrer, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en relació amb les competicions, entrenaments esportius oficials i esdeveniments recreatius degudament autoritzats, amb la pesca en la modalitat amb mort, i amb les zones de pesca controlada.
Font: poderjudicial.es
ARTICLES
MONTEAGUDO, Cecilia; y HUYHUA MOÑOZ, Sheyla Liliana (2023). Els drets de la naturalesa i la necessitat de transitar cap a una nova ontologia.
GARCÍA URETA, Agustín (2023). MORENO SOLDADO, Salvador (2023). Aus silvestres i línies aèries d'alta tensió: obligacions bàsiques i incoherències al Reial decret 1432/2008, sobre mesures per a la protecció de l'avifauTna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.
Publicacions dels membres del CEDAT
BORRAS, Susana (2023) "Gender climate migration: deconstructing vulnerabilities through international law", Edelie Pomade, Rahma Bentirou (eds), Vulnérabilités environnementales, publisher L'Harmattan, Paris.
JARIA-MANZANO, Jordi (2023). "La personalitat jurídica del Mar Menor: retòrica o agosarament"
Publicacions recentment adquirides disponibles al CRAI
MUÑIZ ESPADA, Esther (2022). Seguretat alimentària i medi ambient: noves propostes legislatives, nous instruments.
LAZO VITORIA, Ximena (2022). Compra pública verda i canvi climàtic.
El Butlletí Informatiu és un servei gratuït del Centre d'Estudis de Dret Ambiental Alcalde Pere Lloret (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili.
Per a qualsevol comentari o suggeriment, enviï'ns un email a: cedat(ELIMINAR)@urv.cat.