Ricardo Arnaúl Montero - Assassinat.

Sector de treball: Membre del Comitè de Defensa de la Terra de la Comunitat Garífuna de Triomf de la Creu.

Lloc: Triomf de la Creu, Hondures.

Per a més informació: proceso.hn

José Antonio Santiago Pérez - Assassinat.

Sector de treball: Defensor ambiental i President de la Junta d'Acció Comunal de la sendera Socavó.

Lloc: Cúcuta, Colòmbia.

Per a més informació: semana.com

Manuel Esteban Paz Terán (Tortuguita) - Assassinat.

Sector de treball: Activista ambiental.

Lloc: Atlanta, Estats Units.

Per a més informació: telemundo.com

Jornada tècnica sobre Gestió de Residus i Economia Circular.

Data i lloc: 7 de març de 2023; Saragossa, Espanya.

Organitza: Associació Tècnica per a la Gestió de Residus i Medi Ambient, i Fira de Saragossa.

Per a més informació: ategrus.org

Jornada Corresponsables 2023: Lideratge, ESG i comunicació responsable.

Data i lloc: del 8 al 14 de març de 2023; Barcelona, Espanya.

Organitza: Mitjà de comunicació Corresponsables.com, i IESE Business School.

Per a més informació: corresponsables.com

XV Jornades Tècniques de Reutilització d'Aigua Regenerada.

Data y lloc: 15 i 16 de març de 2023; Cartagena, Espanya.

Organitza: Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització (AEDyR) i Entitat de Sanejament i Depuració de la Regió de Múrcia (ESAMUR).

Per a més informació: aedyr.com

Seminari "La protecció de l'aigua a la UE i la cooperació internacional".

Data i lloc: 20, 22, 27 i 29 de març de 2023; Barcelona, Espanya.

Organitza: Universitat de Barcelona i Càtedra Jean Monet de Dret ambiental de la Unió Europea.

Per a més informació: ub.com  

Internacional

Reduir la contaminació ajudarà a combatre els superbacteris.

Segons un informe del Programa per a les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), publicat el 7 de febrer passat. Fins a deu milions de persones podrien morir anualment d'aquí al 2050 a causa de la resistència als medicaments que han desenvolupat alguns bacteris i microbis, cosa que equivaldria al nombre de morts causades globalment pel càncer el 2020.

Així com millorar el sistema de sanejament, clavegueram i gestió de residus municipals, ja que l'ús creixent d'antimicrobians, l'emissió de metalls pesants i altres contaminants, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, creen condicions favorables perquè els microorganismes desenvolupin resistència.

Això planteja greus amenaces per a l'economia, la seguretat alimentària, la salut humana, animal, vegetal i mediambiental, i la capacitat de respondre davant de pandèmies, factors que estan tots interrelacionats. D'altra banda, l'informe també ressalta el fet que aquesta resistència afecta més països de renda baixa i mitjana, principalment el Sud global, amb la qual cosa contribueix a la desigualtat.

Continuar llegint la notícia completa: news.un.org

Europa va per l'ecocidi.

L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE) va votar favorablement a favor de la codificació de l'«ecocidi» en el dret nacional i internacional, basant-se en un informe recent de la Comissió d'Afers Socials, Salut i Desenvolupament Sostenible sobre l'Impacte mediambiental dels conflictes armats, que alertava principalment sobre els impactes ambientals que la guerra als entorns urbans i rurals d'Ucraïna podia ocasionar al país.

L'Assemblea va ressaltar les importants llacunes legals que es donen en la protecció del medi ambient en el context dels conflictes armats. Sobretot perquè els instruments jurídics existents no tenen universalitat quant a ratificacions, perquè els termes que utilitzen són poc precisos, la cobertura dels delictes, poc exhaustiva, i perquè l'àmbit d'aplicació de les normes no és prou ampli.
	Foto de Chris LeBoutillier

Així mateix, també va alertar de la manca d'un mecanisme internacional permanent que controli les infraccions legals i atengui les reclamacions d'indemnització per danys mediambientals, i va instar els Estats membres del Consell que construeixin i consolidin un marc jurídic a nivell nacional, europeu i internacional , que millori la protecció del medi ambient davant d'aquestes situacions, mitjançant la tipificació de l'ecocidi com a crim, per a això hauran d'esmenar l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Continuar llegint la notícia completa: diariojudicial.com

Unió Europea

La UE posa el preu al carboni d'importacions contaminants.

El juliol del 2021, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de Reglament pel qual s'estableix un Mecanisme d'Ajust a Frontera de Carboni, i el desembre del 2022, es va assolir un acord provisional i condicional entre el Consell i el Parlament Europeu, que hi haurà de ratificar-se en els propers mesos, un cop estigui llest el text final.

Aquest mecanisme començarà a aplicar-se gradualment a partir de l'octubre del 2023, conforme es retiri el règim de drets d'emissió i les seves exempcions; fins a finals del 2025, només hi haurà obligacions de notificació; i a partir del 2026, començarà a ser obligatori el pagament pel carbó implícit en allò importat. En la fase pilot, l'aranzel s'aplicarà a les importacions d'electricitat, hidrogen verd, acer, alumini, ciment i fertilitzants.

Foto de Quang Nguyen Vinh

Aquesta eina, que s'emmarca dins del Pacte Verd Europeu, promou la importació a la Unió Europea de béns d'empreses que no hi pertanyen, que compleixin les normes climàtiques comunitàries, opció que és més viable que establir un impost al carboni, doncs exigiria unanimitat de tots els membres de la Unió Europea.

Tot i així, hi ha algunes dificultats derivades de la seva implantació, com per exemple, verificar tots els processos productius del que és importat, cosa que és inviable. Així mateix, el preu del carboni ha pujat molt, i eliminar l'exempció als exportadors europeus de pagar el preu del carboni, podria encoratjar la fuita d'emissions als mercats globals, de manera que es perdria competitivitat, i la demanda mundial s'acabaria dirigint cap a productes i serveis menys neutres en carboni. Per tant, és important implantar aquest tipus de mecanismes construint una legislació acord que protegeixi la competitivitat.

Continuar llegint la notícia completa: cincodias.elpais.com

L'eòlica i la solar superen el gas i ja generen la cinquena part de l'electricitat europea.

Segons l'informe European Electricity Review, publicat per un grup d'experts en energia, el 2022 l'energia eòlica i la solar van generar un 22% de l'electricitat consumida a la Unió Europea, davant del 20% produïda pel gas, i el 16% produïda pel carbó, en un any que a més va estar marcat per baixos nivells de producció hidroelèctrica i nuclear.

En particular, va ser la generació solar la que més va augmentar, sobretot, a països com Espanya, i això, juntament amb la caiguda en el consum d'electricitat a la Unió Europea (a causa de les altes temperatures registrades a l'hivern, a l'alt preu de l'electricitat, als avenços en eficiència energètica, i la solidaritat ciutadana), va contribuir a reduir en 10.000 milions d'euros les importacions de gas, cosa essencial, tenint en compte que es van tallar llaços comercials amb Rússia, principal proveïdor de gas.

Foto de Los Muertos Crew

Així mateix, segons aquest informe, es preveu que el 2023 la generació elèctrica a partir de combustibles fòssils es desplomi un 20% el 2023, el doble que el 2020, i que continuï accelerant-se la transició energètica cap a l'eòlica i la solar.

Continuar llegint la notícia completa: elconfidencial.com

Espanya

Les aus aquàtiques crien cada cop menys a Doñana a causa de la sequera, l'agricultura intensiva i el turisme.

Al Parc Nacional de Doñana s'està donant un sever deteriorament de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics.

En particular, un retrocés a la població d'aus reproductores que s'assenten a l'aiguamoll, segons investigacions de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i de l'Organització conservacionista SEO Bird Life. Així, mentre que al començament dels anys noranta, el cens d'aus que hivernaven a Doñana era d'uns 600.000 exemplars, el 2022 va ser tan sols de 80.880, sent el fumar el comú, el porró marró, l'arpella llacuna occidental i el xarxet , algunes de les espècies més afectades.

Foto de Kirandeep Singh Walia

Aquesta catàstrofe, es deu principalment a les sequeres i a les altes temperatures que es donen en aquest lloc des del 2019 (que van assolir el seu rècord el 2022), a l'increment del turisme i de la caça il·legal, al mal estat i la mala depuració de les aigües, a la mala gestió de la ramaderia extensiva, i a l'activitat agrícola intensiva de cultiu de la maduixa que s'hi duu a terme, que comporta una sobreexplotació de recursos hídrics i l'ús d'agroquímics.

Continuar llegint la notícia completa: elpais.com 

El Govern acatarà la sentència del Tribunal Suprem que dóna la raó a la paperera d'Ence a la Ria de Pontevedra.

El Govern estudiarà detalladament la Sentència dictada el 7 de febrer passat per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

Que corregeix l'anul·lació per part de l'Audiència Nacional, de la pròrroga de concessió d'ocupació que l'Executiu de Mariano Rajoy, havia concedit el 2016 a l'empresa paperera Ence, pròrroga que en determinava la continuïtat fins a l'any 2073 en una franja de domini públic marítimo-terrestre, a la Ria de Pontevedra, Galícia. En particular, segons la sentència, es poden prorrogar les concessions anteriors a la Llei de Costes de 1988, sempre que hi constin informes mediambientals favorables, pressupost que en aquest cas es complia, en constar informes favorables de l'Administració en aquesta matèria.

Foto de sajad emad

Igualment, la sentència remarca que en virtut de l'article 32.1 de la Llei de Costes, s'ha de justificar que les instal·lacions la pròrroga de les quals s'acorda, no poden, per la seva naturalesa, tenir una altra ubicació, i en aquest cas, de la prova pericial practicada, es desprenia que per al procés productiu d'aquest tipus de plantes, és essencial un determinat volum d'aigua dolça, i per a l'evacuació de l'abocament, cal que estigui propera a recursos hídrics.

Aquesta notícia, ha estat ben rebuda per part de la societat civil i pel president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, atès que molts llocs de treball han quedat assegurats, però igualment, ha estat molt criticada per un altre sector de la població, així com per l'Ajuntament de Pontevedra, Greenpeace, i Associació Pola Defensa da Ria (APDR), que consideren que l'activitat que duu a terme l'empresa és altament lesiva per a la Ria de Pontevedra, que impedeix recuperar la maresma de Lourizán per al patrimoni natural gallec, i que es podria dur a terme en un altre lloc.

Continuar llegint la notícia completa: europapress.es

Catalunya actualitza el conveni sobre residus de piles y acumuladors.

Recentment s'ha aprovat el nou conveni marc de col·laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i els quatre Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor de residus de piles i acumuladors que operen en aquest territori.

A partir d'aquest any 2023, es produiran diversos canvis en els imports que reben per la seva gestió les entitats locals adherides al conveni, tant als fixos anuals, com als que van en funció del volum de residus de piles i acumuladors gestionats, i els sistemes de responsabilitat ampliada del productor seran abonats per l'import corresponent en funció de la modalitat d'adhesió al conveni marc que s'hagi elegit.

Foto de Hilary Halliwell

Aquest nou conveni marc el que busca és garantir el compliment del que preveuen els reials decrets referits a la gestió dels residus de piles i acumuladors posats al mercat dels productors adherits als sistemes de responsabilitat ampliada del productor, en particular en allò que a objectius ecològics es refereix, i igualment, també es regula la col·laboració de les entitats locals amb els sistemes de responsabilitat ampliada del productor. Per això, entre altres mesures, s'ha optat per la promoció del desenvolupament de sistemes de recollida selectiva, i el compromís de les parts en la realització de campanyes de conscienciació social.

Continuar llegint la notícia completa: retema.es

En marxa l'Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica, IU-RESCAT.

Aquest Institut, impulsat per un centenar d'investigadors de disset grups de recerca de la Universitat Rovira i Virgili, comença a desenvolupar aquest any 2023 el pla estratègic, que abasta fins a l'any 2027, i la seva finalitat és convertir-se en un centre d'excel·lència i referència internacional en la matèria.

A finals d'any, es va nomenar els membres del consell director, concretament, Enric Aguilar, professor del Departament de Geografia i investigador del Centre de Canvi Climàtic. Com a director; Josep Maria Arauzo, del Departament d'Economia i Montse Marquès, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, com a subdirectors, i Lucía Casado, del Departament de Dret Públic, com a secretària.
	Foto de Greg

Aquest grup ja té definides les línies de recerca, en particular, ciències bàsiques del canvi climàtic; economia ambiental; anàlisi territorial; justícia ambiental i climàtica; solucions tecnològiques; desenvolupament de sistemes de monitorització i anàlisi ambiental; governança, dret ambiental i transició energètica; i riscos sobre la salut, anàlisi del comportament humà, i impactes de la contaminació sobre persones i ecosistemes. I atès que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, situades al sud de Catalunya, són espais considerablement sensibles al canvi climàtic, i molt implicats en la transició energètica, gran part dels treballs d'experimentació que durà a terme grup, es basaran en aquest entorn.

En particular, per dur a terme la seva activitat, aquest grup es basarà en la captació de recursos competitius nacionals i internacionals, en l'organització i la participació en activitats científiques, la realització de publicacions i la consecució d'acreditacions d'excel·lència. Així mateix, també se centrarà en els recursos humans, les infraestructures i l'organització, de manera que estarà conformat per personal docent i investigador i també per personal que administri i gestioni els projectes. Igualment, s'establiran vincles amb empreses, institucions, entitats del tercer sector ambiental i altres agents territorials de Catalunya sud, amb la finalitat de potenciar la transferència científica i tecnològica.

Continuar llegint la notícia completa: diariidigital.com

CEDAT

La Revista Catalana de Dret Ambiental torna a tenir la qualificació més alta a CAPES.

La Revista Catalana de Dret Ambiental torna a tenir la qualificació més alta a la CAPES (Coordinació de la Formació del Personal de Nivell Superior), que és un organisme dependent del Ministeri d'Educació d'aquest país, les funcions del qual són similars a les de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) a Espanya.

Aquest organisme, que avalua la qualitat de les revistes al Brasil, proposa, a través de la plataforma Sucupira, una classificació de revistes en vuit nivells, que van des del nivell C, fins a l'A1. I precisament, en una recent classificació efectuada el 30 de desembre de 2022, va qualificar la Revista Catalana de Dret Ambiental a l'estrat A1 Qualis, el nivell més alt de qualitat. Continuar llegint la notícia completa: cedat.cat

Unió Europea

Decisió d'Execució (UE) 2023/238 de la Comissió, de 26 de gener de 2023, per la qual s'adopta la setzena llista actualitzada de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica atlàntica [notificada amb el número C(2023) 569] .

Per a més informació: europa.eu

Reglament d'Execució (UE) 2023/186 de la Comissió, de 27 de gener de 2023, pel qual es modifica el Reglament d'Execució (UE) 2021/2325, pel que fa al reconeixement i determinades autoritats de control i organismes de control a efectes de la importació de productes ecològics a la Unió.

Per a més informació: europa.eu

Espanya

Reial Decret 36/2023, de 24 de gener, pel qual s'estableix un sistema de Certificats d'estalvi Energètic.

Per a més informació: boe.es

Reial Decret 35/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova la revisió dels plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Occidental, Guadalquivir, Ceuta, Melilla, Segura i Xúquer, i de la part espanyola de les demarcacions hidrogràfiques del Cantàbric Oriental Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebre.

Per a més informació: boe.es  

Catalunya

Acord GOV/9/2023, del 17 de gener, pel qual s'aprova el Marc estratègic de referència d'adaptació al canvi climàtic per a l'horitzó 2030 (ESCACC30).

Per a més informació: gencat.cat

Ordre ACC/3/2023, de 13 de gener, per la qual s'aprova el model 593 "Impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, incineració i coincineració. Autoliquidació", s'estableix la forma i el procediment per a la seva presentació, es crea el Cens de l'impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració, es regula la inscripció al Registre Territorial a Catalunya de les persones obligades tributàries per l'impost sobre el dipòsit de residus a dipòsits controlats, la incineració i la coincineració i s'aprova el model de targeta d'inscripció.

Per a més informació: gencat.cat

Europa

Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 7 de febrer de 2023. Conféderation paysanne i altres contra Premier ministre i Ministre de l'Agriculture et de l'Alimentation. Petició de decisió prejudicial plantejada per Conseil d'État. Procediment prejudicial - Medi ambient - Alliberament intencional d'organismes modificats genèticament - Directiva 2001/18/CE - Article 3, apartat 1 - Annex I B, punt 1 - Àmbit d'aplicació - Exempcions - Tècniques o mètodes de modificació genètica utilitzats convencionalment i per als que es disposa d'una àmplia experiència d'utilització segura - Mutagènesi aleatòria in vitro. Assumpte C.688/21.

Fuente: europa.eu

Sentència del Tribunal Superior de Justícia (Sala Primera) de 19 de gener de 2023. Pesticide Action Network Europe ASBL i altres contra État belge. Petició de decisió prejudicial plantejada pel Conseil d'État. Procediment prejudicial - Medi ambient - Reglament (CE) núm. 1107/2009 - Comercialització de productes fitosanitaris - Article 53, apartat 1 - Situacions d'emergència en matèria fitosanitària - Excepció - Àmbit d'aplicació - Llavors tractades amb productes fitosanitaris - Neonicotinoides - Substàncies actives que presenten riscos elevats per a les abelles - Prohibició de la i de l'ús a l'exterior de les llavors tractades amb productes fitosanitaris que continguin aquestes substàncies actives - Reglament d'Execució (UE) 2018/784 i Reglament d'Execució (UE) 2018/785 - Inaplicabilitat de l'excepció - Protecció de la salut humana i animal i medi ambient - Principi de cautela. Assumpte C-162/21.

Font: europa.eu

Espanya

Sentència del Tribunal Suprem 104/2023 (Sala del Contenciós, Secció 2ª). Recurs de cassació contenciós administratiu núm. 5047/2021. Interposat per Aquona Gestió d'Aigües de Castella S.A.U, contra sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, en relació amb la devolució d'ingressos de l'impost sobre hidrocarburs.

Font: poderjudicial.es

Sentència de l'Audiència Nacional núm. 20/2023 (Sala del Contenciós, Secció 1a). Recurs contenciós administratiu núm. 278/2020. Interposat per un grup d'hereus a favor dels quals s'havia transferit una concessió administrativa per la qual es permetia l'ocupació d'una porció de platja, davant de l'Ordre ministerial de 25 de setembre de 2019 dictada pel Ministeri de Transició Ecològica, per la qual se'n denegava la pròrroga.

Font: poderjudicial.es

Catalunya

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya nº4365/2022 (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a). Interposat per la Federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya contra el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per haver desestimat l'adopció de plans de millora de la qualitat de l'aire sol·licitat.

Font: poderjudicial.es

MORENO MOLINA, Ángel M. (2023). El Dret del Canvi Climàtic: Reptes, instruments i litigis

GARCÍA URETA, Agustín (2023). La inadaptació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental de les lleis 42/2007 (Patrimoni Natural) i 21/2013 (avaluació ambiental) a La inadaptació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental de les lleis 42/2007 (Patrimoni Natural) i 21/2023 (Avaluació Ambiental) a la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea

FUENTES GASÓ, Josep Ramón (2022). El paper de les administracions públiques davant del repte dels objectius de desenvolupament

CASADO CASADO, Lucía (2023). L'accés a la informació ambiental: precisions del TJUE en els conceptes d'autoritats públiques" i "comunicacions internes..

Monereo Pérez, José Luis; Rivas Vallejo, María Pilar (2011). La prevenció de riscos mediambientals a l'àmbit de les relacions de treball

Jaria Manzano, Jordi (2011). La qüestió ambiental i la transformació del públic.